Joan Roma

ON ERA LA GENERALITAT ? De totes les negligències, imprevisions i actuacions inadequades, a les residències de persones grans, durant la pandèmia, en sobresurt una que fa esgarrifar per les dimensions i les actuacions dutes a terme. O per les no previsions fetes, i les actuacions inimaginables que s’hi van produir. Tots podem entendre les angoixes, dubtes, imprevisions i improvisacions de multitud de residències que no tenien ni informació, ni preparació per afrontar una pandèmia com la que hem patit, però altra cosa és el desordre, caos, maltractament i infradotació en material, medicaments i fins i tot aliments que apareixen en la investigació de Fiscalia, a la residència Ca N’Amell de Premià de Mar. Una residència que tenia 200 residents, dels quals 87 van morir, en unes condicions dantesques. Increïbles de creure i imaginar sinó fos pel rigor d’una investigació que cada dia depara novetats esgarrifoses. I ja no solament de manca de material per fer front a la pandèmia, sinó maltractaments generalitzats, confusió en medicacions, deficient alimentació, manca d’higiene.... una autèntica llista d’horrors, impensables en qualsevol lloc del nostre país. I no solament a causa de la pandèmia sinó amb comportaments i actuacions similars en pre- pandèmia. Arribats aquí, em demano, on era la Generalitat ? On eren els serveis de vigilància i control, obligats a supervisar cada determinat temps a totes les residències ? Com pot ser que ni algun familiar, ni l’ajuntament, i per descomptat, els serveis tècnics territorials de Benestar Social, no tinguessin coneixement d’aquesta situació ? Com pot ser que només després d’una mortaldat com l’exposada, la Generalitat actués, al mateix temps que ho va fer amb el conjunt de les residències, amb la prepandèmia ja molt avançada? I sí, s’ha d’investigar fins les darreres conseqüències aquesta i altres residències amb comportaments dubtosos ( deixant clar que la majoria van fer tot el que van poder i més per a protegir els residents), però toca portar el Govern de la Generalitat, davant Fiscalia, per no haver estat vigilant i inspeccionant tal com exigeix la normativa vigent. Pot/ podia passar algun episodi de descontrol en un curt termini, però les inspeccions han de ser constants i permanents, precisament per a corregir possibles males pràctiques. En aquest cas, no van funcionar, i el que s’explica és impropi d’un país civilitzat. Es tant increïble que costa de llegir totes les deficiències trobades . Aviat la Fiscalia arribarà a tancar la investigació i tocarà veure a qui imputa responsabilitats, però si ha de caure tot el pes de la llei sobre els responsables directes, no menys dur s’ha de ser contra tots els mecanismes i organismes que van fallar en les seves obligacions perquè mai més una cosa semblant es pugui repetir. Maltractar els més febles, sense cap possibilitat de defensa ni empara, ha de tenir un càstig exemplar.