Joan Roma

LA SEGURETAT COM SERVEI BÀSIC. En aquestes mateixes pàgines d’ El 9 Nou, hem pogut veure diverses concentracions i manifestacions en uns quants pobles, reclamant millors i més eficients mesures de seguretat. Han reportat les d’aquestes comarques, però se n’han produït arreu del país. Què passa ? Com és possible que en uns pocs mesos o anys, la sensació d’inseguretat hagi augmentat notablement ? I no solament la sensació, sinó la pura realitat, amb nombrosos fets delictius, superiors als que patíem temps enrere? Alguns volen resumir-ho en que un petit increment, dona lloc a un augment exponencial de les sensacions. I no, no és això. Hi ha un clar increment de fets delictius, i en molts casos d’una gravetat, no habitual, en aquests territoris de l’interior de Catalunya. No sóc especialista en el tema. Simplement he estat quaranta anys en política directa i he tingut ocasió de parlar-ne , discutir-ne i avaluar-la amb experts dels Mossos, però també de la resta de cossos policials. I queda clar que tenim els delinqüents habituals nostres, i multitud d’importats , alguns dels quals autèntics experts en seguretat, en altres països. La suma d’uns i altres fa que determinats territoris siguin envaïts per aquests grups que actuen amb una professionalitat, mai vista anys enrere. Per fer-hi front, les nostres policies i aquí sempre parlaré en plural, han de millorar notablement els efectius, les tècniques i materials de que disposen. La seguretat ha de passar a ser un servei bàsic, similar al que pensem quan parlem de sanitat, ensenyament o serveis socials. De fet, és el primer servei que se suposa hem de tenir, per viure en pau i tranquil·litat. Sense aquest, tots els altres, passen a ser secundaris. Com en tot, si un Govern considera un servei com a bàsic, li ha de destinar els recursos i les prioritats que li pertoquen. S’estan donant alguns passos en aquesta direcció, però estem encara molt lluny d’on requereix la situació que vivim. Les dotacions en vigilants i policies municipals son escasses. Si no comencem per aquí, malament perquè en un poble mitjà o gran, tothom es coneix i el coneixement permet actuar preventivament sobre els problemes. Això requereix increment de plantilles i millora de tota mena d’instruments i instal·lacions. Els ajuntaments son molt refractaris a augmentar partides, perquè s’han de treure d’altres llocs. I les tensions pugen i al final, es deixa per a més endavant. I el mentrestant, complica les coses. Lògicament, aquesta realitat actual, obliga a incrementar les aportacions de l’Estat i la Generalitat, als ajuntaments, per aquest destí. Els ajuntaments no poden quedar sols perquè no tenen suficient capacitat per assumir aquest increment de despeses. Però, si no comencem per aquí , malament. No es pot fiar tot als Mossos, per actuar a tot arreu. O pensar que Guardia Civil i Policia Nacional, ja faran la contenció necessària perquè els sectors que tenen al càrrec, quedin desarticulats i no vinguin cap aquí. A banda dels grans i mitjans, queden tots els municipis sense vigilants ni policia municipal. Parlem de 600 sobre els 947 que té Catalunya. Aquí sí que pertoca als Mossos la plena responsabilitat, sense tenir ni les plantilles suficients ni els mitjans necessaris. Toca incrementar dotacions i entrar en el debat de si la primera implantació va ser adequada com per mantenir-la indefinidament. L’actual Departament ha fet declaracions i passos que semblen voler modificar-la. Passar de les Comissaris comarcals, a d’altres de territorials, en funció de població i necessitats. Axó suposa entrar en batalles polítiques importants , com serà la reclamació de comissaries per part de cada ajuntament afectat. No serà fàcil posar-ho en pràctica, però quan més aviat comencem, més aviat en disposarem.