Joan Roma

IMPUNITAT SELECTIVA. La democràcia se sustenta per l’acció de governar, per una banda, i la de tenir supervisió, control i alternativa, procedent de l’oposició, per l’altra. Una sense l’altra, la convertirien en una democràcia imperfecta o defectuosa. Es el que hem comprovat fa ben pocs dies, en un tema d’una enorme rellevància i gravetat, en matèria de seguretat, a Catalunya. El Grup Parlamentari Socialista – Units per Avançar, exercint el paper de principal partit de l’oposició va posar sobre la taula, la sospita de que a la Conselleria d’Interior del Govern de la Generalitat es produïen irregularitats greus, relacionades amb la tramitació d’actes dels Mossos d’Esquadra, corresponents a accions i actuacions de persones , a nivell individual o col•lectiu, de manera que es frenaven, congelaven o s’anul•laven expedients, en funció de criteris partidistes, subjectius o d’interès polític. A fi de comprovar si les sospites, i algunes filtracions podien ser certes, es van presentar a la seu de la Conselleria, representants del Grup Parlamentari, a fi d’estudiar una per una les actes aixecades per diferents serveis dels Mossos d’Esquadra. Al llarg de cinc visites realitzades, els representants del GPS-Units per Avançar, van analitzar 2.775 actes, corresponents als anys 2019,2020 i 2021, constatant resultats increïblement baixos de tramitacions d’actes, com que l’any 2019, només se’n fessin 17, i se’n resolguessin 15, o cap l’any 2020. De totes les actes estudiades, se’n desprèn que centenars d’elles, cada any, no van ser tramitades i lògicament no traslladades cap els serveis sancionadors, ni cap els tribunals en aquelles més greus. Ras i curt, la Conselleria es va convertir en jutge i part, decidint concedir impunitat selectiva, a milers d’accions i actuacions contra l’ordre públic. Arribats en aquest punt, estimat lector/a, li demano especial atenció a rellegir el que he escrit, perquè el tema és d’una gravetat extraordinària. Es a dir, centenars o milers d’agents de l’autoritat, en exercici de les seves atribucions, i complint el deure que se’ls hi ha conferit, han aixecat acta de les accions, i actuacions dutes a terme per persones a nivell individual o col•lectiu, en les quals s’ha atacat als propis Mossos d’Esquadra, o a bens i serveis públics o privats, i en comptes de traslladar aquestes actes, a expedients sancionadors, o als tribunals, en el cas de les accions més greus, s’han retingut a la Conselleria, seguint ordres que no sabem ben bé qui ha donat, però que suposen infringir la llei, de forma clara i contundent. Parlo d’actes de 3 anys, cosa que fa sospitar n’hi puguin haver d’anys anteriors, i que afectarien els consellers d’aquest període. Si tot es confirma, ens trobem davant d’un dels més greus atemptats a la llei i a l’autoritat, tirant per terra el principi de que “tots som iguals davant la llei” i hauria portat al Conseller d’Interior del Govern de la Generalitat, no solament a incomplir les seves funcions, sinó a delinquir directament. La crisis de govern és evident, i mereix una reacció immediata, al més alt nivell. Estaríem davant actes d’impunitat selectiva, concedida des del propi Govern. Impensable en democràcia.