Joan Roma

ENYOREM LA SANITAT PERDUDA ! Les coses no es valoren en la seva justa mesura fins que es perden, o es comprova el seu deteriorament. Si aquesta “cosa” de la que parlem és la Sanitat, la qüestió passa a un primer pla, i suposa un atac frontal a l’estat de benestar, del qual n’estàvem legítimament orgullosos. Però, més que orgullosos, ens suposava una tranquil•litat i seguretat que hem perdut. I quan perdem un servei essencial és quan ens adonem de que res és segur ni etern sinó es lluita per a mantenir-lo. Estàvem tant segurs que ningú s’atreviria a tocar l’estat de benestar que vam abaixar la guàrdia i vam considerar uns retrocessos com a provisionals, a l’espera de recuperar el temps perdut en qüestió d’un o dos anys. No, no, d’aquelles dràstiques retallades del Govern Mas, justificades per la crisis de 2008, en som hereus i res les ha pal•liat ni revertit. Es més, han vingut per quedar-se si entre tots no som capaços de muntar estratègies coordinades per exigir modificacions pressupostàries i canvis en les prioritats del Govern, com per recuperar serveis perduts i adaptar-ne d’altres a les necessitats actuals. Faig un seguiment exhaustiu de les noticies i informacions, referides al servei sanitari a les comarques de la Catalunya Central. Des de les retallades de 2008, fins a dia d’avui, s’han buscat tota mena d’excuses per no recuperar els serveis perduts. Es més, ens volen enganyar amb suposats nous sistemes organitzatius, mitjançant els quals, es vol justificar la no disponibilitat de professionals mèdics. Es més, hi ha ordres concretes de la Conselleria perquè els professionals en actiu no donin informació de l’organització interna. Els mateixos alcaldes, desconeixen els serveis disponibles en els seus municipis. Si es demanen xifres concretes, es respon amb evasives, o amb explicacions de nous sistema d’atenció que , ras i curt, amaguen la carència de professionals en totes i cadascuna de les especialitats. I és que estem assistint a un autèntic desmantellament de la Sanitat pública, la qual cosa beneficia enormement la privada, perquè qui es pot permetre contractar serveis privats ho fa, a la vista de les restriccions i carències de la pública. On és l’estat del benestar pel qual tant hem lluitat i batallat ? Se’ns diu que no hi ha professionals, i en algunes especialitats, les carències son totals. El que no s’explica és el descens de partides en el pressupost de la Generalitat, per la Sanitat, i en canvi els enormes augments en altres Conselleries, per simples qüestions d’interès polític partidista. Ho sento, però tots els que hem governat, hem hagut de decidir entre el que ens agradaria fer, i el que calia fer. Governar, és decidir, i toca prioritzar, i no és de rebut veure com es gasten milions a dojo, en campanyes de propaganda, en nomenaments de càrrecs territorials, delegacions a l’estranger, despeses sumptuàries, i altres temes plenament secundaris, en detriment del que necessita la Sanitat. Tindrem professionals mèdics, infermeres, especialistes i bones instal•lacions si hi dediquem els recursos necessaris. Si es vol atendre uns serveis indispensables amb economies de saldo, es produirà el retrocés en qualitat i quantitat que patim. Exigim la Sanitat que necessitem, no almoines de simple supervivència.