Joan Roma

ELS JJOO D’HIVERN, VAN FENT CAMÍ. Lluny del soroll polític i mediàtic, una colla d’experts ha preparat el projecte tècnic dels JJOO d’Hivern 2030. Caldria que els opositors estudiessin la proposta, i sobretot escoltessin les veus més rellevants, sobre la gran oportunitat que poden suposar. Personalment, no en tinc cap mena de dubte. I la feina feta, distribueix les competicions previstes, en escenaris catalans i aragonesos, i per aquelles més necessitades de grans instal·lacions, miren cap enfora i veuen en Sarajevo una bona candidata, així com algunes altres instal·lacions en els Alps italians o suïssos. Aquesta proposta de multiseus és una de les grans novetats que permet el Comitè Olímpic Internacional, per evitar grans despeses i grans instal·lacions que després no tinguin una llarga vida esportiva. El passat 25 de març, vaig tenir l’oportunitat de seguir bona part de la Jornada sobre els JJOO, organitzada per la Fundació Campalans, en la qual hi varen participar les veus més destacades de l’olimpisme català i espanyol. Al llarg de tot un dia, practicants d’esports d’hivern, entrenadors, tècnics, dirigents de federacions i al capdavant de tot el president del Comitè Olímpic Espanyol, van deixar clar no solament l’ interès per un esdeveniment com aquest a nivell esportiu, sinó per atreure els ulls de centenars de milions de persones d’arreu del món. Aquesta és una gran oportunitat per rellançar els esports de muntanya i de neu, millorar infraestructures, equipaments i serveis, i amb ells, complementar multitud de temes que han anat quedant enrere, a les comarques dels Pirineus. Es més, tots tenim clar que l’esdeveniment ha de ser un model de sostenibilitat i bones pràctiques, perquè la proposta puntua molt especialment aquesta posició, de manera que no tenen raó els opositors que més semblen dedicats a dir a tot que no, que a participar per vetllar perquè res pugui alterar aquest objectiu. Al final de l’acte d’aquella jornada, el Ministre de Cultura i Esports, Miquel Iceta, va deixar clara la gran oportunitat, i les bones perspectives de la candidatura, si es porta bé a nivell tècnic, s’aconsegueix sumar esforços i acordar consensos, i tenir l’ambició de fer les coses tant bé, com es van fer a Barcelona – 92. Si es fa així, hi ha grans possibilitats d’èxit. Ho hem d’aprofitar. Pel que fa la consulta, som molts els qui no la considerem necessària. Els governs, governen, i en l’art de governar hi ha el de prendre decisions i impulsar projectes. Veiem dubtes, improvisacions i poca destresa en el Govern de la Generalitat, a més a més de poca coordinació. Veurem quina és la decisió final, i sobre quins territoris, però aquí son els ajuntaments amb els seus alcaldes al davant, els qui han de veure-ho clar i aportar esforços i recolzament. No tinc cap dubte sobre la confiança en el meu alcalde, i a dotzenes d’alcaldes, dels territoris més directament implicats. A Barcelona – 92, no es va fer cap consulta, i ara aquí, tampoc es preveu fer-la a Barcelona, quan és peça fonamental del projecte. El Govern, o més ben dit, una part del Govern s’ha liat i no sap ben bé, com sortir-se’n. Els JJOO, mereixen més i millors impulsors.