Joan Roma

CAUSES D’INEFICÀCIA. Pels qui venim del món del tèxtil tenim clar que amb materials de baixa qualitat no es poden fer teixits d’alt nivell. El mateix podríem dir en el món de la gastronomia o amb qualsevol altre, en que la base és fonamental, per aconseguir bons resultats finals. Si traslladem aquest principi al de la política, és evident que sense persones preparades i amb qualitats excepcionals, no podem aspirar a resultats esplendorosos. Quan miro la composició del Parlament de Catalunya i el del Govern de la Generalitat, em dono compte dels grans canvis experimentats en els darrers 10 o 15 anys. No m’entretindré especialment en el Parlament, perquè n’he parlat en anteriors ocasions, en aquestes mateixes pàgines, però tenir a la presidència una persona imputada per diversos delictes i a punt de ser portada a judici, és ja una novetat mai previst ni imaginada. Si a tot plegat li afegim un ego pujat de to, i unes formes impròpies d’una presidenta, no ens estranyi tot el que passa a la Cambra catalana. I si hi afegim la presència de nombrosos diputats i diputades que escalfen més l’escó que no pas treball fan, entendrem el perquè d’un funcionament tant poc ric i productiu com el que proporciona. I sí, el Parlament, és decebedor, però el més preocupant és la composició i funcionament del Consell Executiu, en el primer nivell, però també en els segons i tercers nivells, de manera que el conjunt fa feredat. Els resultats son els propis d’aquesta composició, com és lògic i previsible. Per raons de càrrecs institucionals, en un país petit com el nostre, ens coneixem tots. Veure com antigues alcaldesses de Ripoll i Santpedor ocupen Conselleries, no deixa de ser sorprenent perquè ni el seu pas pels ajuntaments ni posteriors ocupacions semblaven ser una base suficient per ocupar aquestes responsabilitats. Tampoc ens imaginàvem en Natius, el Joan Ignasi Elena, de Conseller. El seu pas per una altra alcaldia, la de Vilanova i la Geltrú no feia pressuposar un salt a l’Executiu, i menys de la mà d’ERC, després d’haver sortit del PSC a la recerca d’una nova ubicació. Parlo d’aquests tres perquè els he conegut personalment i he seguit les seves trajectòries municipals, com també he seguit la d’Ernest Maragall, canviat de partit, a la recerca de la poltrona perduda, o de Ferran Mascarell, i altres. El que vull dir amb tot això és que no es poden esperar grans resultats de persones poc brillants en anteriors càrrecs. Sóc gran partidari de l’escola municipal com a via per aspirar i passar a llocs de més alta responsabilitat, però sempre que els mèrits siguin merescuts. Si comparem ara amb anteriors moments, era lògic que alcaldes de Girona, Lleida, Manresa, Mollet, ...assolissin càrrecs de Consellers, o entressin en el segon nivell de govern, però eren polítics de primer nivell, abans i després, com van demostrar. Ara, tenim el que tenim perquè ni ERC ni Junts x Cat, tenen plantilles suficients ni brillants. Agafen el que poden i atrapen tots els cercadors de càrrecs, a falta de propis. El resultat, és la mediocritat present. No en saben més, no en podem treure més profit. Ningú s’estranyi de com va el país perquè és reflex de com va el Govern.