Joan Roma

PROU DE CITES PRÈVIES, PER A TOT I EN TOT LLOC !!! En tota crisi hi ha mesures adients i prudents, i n’hi ha d’altres que son totalment fora de lloc. O aprofitaments de la crisis per tancar-se dintre de quatre parets i evitar que ningú entri. Estem veient de tot amb exageracions que algú hauria d’aturar de forma immediata. La llista és immensa, però des de les oficines bancàries, passant per totes les oficines públiques relacionades amb gestions indispensables . Hisenda, SOC, Ambulatoris, Tresoreria SS, etc, mantenen la obligatorietat d’aconseguir cita prèvia. I dic aconseguir perquè és una lluita contra les maleïdes restriccions en matèria d’Internet, amb webs col·lapsades, amb explicacions poc entenedores, amb talls continus com per haver de tornar a començar, i així durant hores, dies o setmanes. I això en el supòsit que qui vulgui demanar cita prèvia tingui uns coneixements informàtics adequats, sinó ha d’anar a demanar ajudar a qualsevol altra persona ni que sigui un nen o nena de deu o dotze anys. No pot ser que en un moment com ara en que ja es comença a discutir el treure les mascaretes fins i tot en espais tancats, estiguem encara sotmesos a l’imperi de les visites telemàtiques o de treure una cita que en molts casos es fa impossible. S’ha d’exigir el final d’aquesta via i permetre la presencialitat en tot lloc i moment. Per culpa d’aquestes mesures hi ha multitud de tràmits i gestions que estan parades, congelades o senzillament perdudes, per desesperació de centenars de milers de persones. I els que han de donar exemple han de ser les administracions. Poden posar horaris més reduïts o espaiats al llarg del dia o la setmana, però els ciutadans han de poder tornar a la normalitat i ser atesos en viu i en directe. En els darrers dies he tingut ocasió de comprovar el mal funcionament, per no dir la impossibilitat d’accedir a diversos llocs oficials per part de persones que necessiten papers per anar a treballar, i no ha estat possible aconseguir accés. Hem de dir prou, perquè ara ja no es tracta d’una necessitat sinó d’un fre . Es fa servir com a barrera per no haver de resoldre tràmits, i estar còmodament asseguts a l’interior d’un búnquer en comptes d’una oficina al servei dels ciutadans.