Joan Roma

PODEM CREURE’NS LES PROMESES ? Tots els consellers intenten mostrar activitat i donar sortida a peticions procedents d’alcaldes propers o de territoris revoltats. Res millor que anunciar inversions dirigides a apagar reivindicacions, algunes procedents de molts anys enrere. El problema és quan no hi ha diner que recolzi aquestes promeses. Aleshores, una vegada més, els anuncis es converteixen en enganys. Estem en aquest escenari, en pràcticament tots els anuncis apareguts en els mitjans de comunicació, la qual cosa portarà noves frustracions i revoltes, tant bon punt es comprovi l’engany. Aleshores perquè es reitera aquesta manera d’actuar ? Doncs, per impossibilitat de fer front a les peticions i com a sortida per evitar més tensions, quan hi ha eleccions a la vista, a maig de l’any vinent. Eleccions municipals, de les quals en deriven els ajuntaments, consells comarcals i diputacions. Son de primer nivell. Si atenem alguns dels anuncis podem veure la promesa d’acabar la carretera de Gironella- Prats- Vic. Un nou tram de millora de la Carretera de Solsona a Berga, en el tram Navès – Montmajor. Una nova inversió a la antiga cimentera Asland, a Castellera de N’Hug. El trasllat de l’estació central de FGC a Manresa – capital. La construcció de la seu central de Vegueria a Manresa, en els antics Jutjats. Acabar i posar en venda , la primera fase del Polígon comarcal del Berguedà, situat a Olvan. La finalització del col·lector de salmorres al Bages. La culminació de l’autovia de Berga a Bagà ( Túnel del Cadí). Ampliació de diverses EDAR , que han quedat petites. Etc. No allargo més la llista de promeses d’inversions a les comarques de la Catalunya Central. Només sumant- les veuríem superats els tres- cents milions, xifra rellevant si la posem al costat de similars promeses fetes a d’altres territoris de Catalunya. Es poden complir aquestes promeses? Impossible. Perquè ? Per l’enorme deute i endeutament de la Generalitat. La política d’estirar més el braç que la màniga, ha produït uns efectes demolidors sobre les finances fins el punt de tenir-les a la UCI, des de fa anys. Hem arribat als 83.000 milions d’euros de deute, motiu pel qual el Govern no té crèdit per anar a buscar finançament a cap entitat bancària, perquè l’endeutament es situa en els màxims permesos. Aquesta situació fa impossible invertir en allò que no estigui pressupostat. De fet, tots sabem que el que no figura en el pressupost, no existeix. Però, fins ara moltes inversions figuraven en el pressupost, a efectes polítics, però sense cap possibilitat de ser executades. O s’hi posava una petita partida, dient que era per una primera fase, i aquesta primera fase mai passava a ser executada. En resum, a dia d’avui, i fins el Govern no hagi fet els deures en el sentit de millorar ingressos i reduir despeses, tot el que es promet s’ha de posar en qüestió. Es més. Tot el que es promet ha de ser qualificat de presumpte engany. Al llarg dels anys ha anat augmentant el capítol 1 el de personal, i el de manteniment i serveis, en detriment del capítol 6, d’inversions. El resultat, és la pràctica congelació d’inversions i la conversió de la Generalitat en una màquina sense combustible. Tard o d’hora els errors s’acaben pagant. Portem anys de promeses al vent. Si algú se les creu allà ell / ella.