Joan Roma

NO A LA GUERRA, SENSE ENGANYS. Es de sentit comú estar contra la guerra, contra totes les guerres, però no es poden convocar concentracions ni manifestacions, amb subtítols que porten a enganys. Per desgràcia, hi ha grups i col·lectius, de bona o mala fe, que han portat a confusions i situacions no volgudes, a organitzacions ucraïneses, però també a molts conciutadans, que han manifestat el seu rebuig a ser manipulats. Perquè dic això ? Doncs, perquè en un bon nombre de llocs, hi ha hagut convocatòries contra la guerra, de Rússia contra Ucraïna, però alhora volien una condemna a l’existència de l’OTAN. Es a dir, sota el gran titular, volien aconseguir-ne un altre, ni explicat ni discutit amb les entitats ucraïneses ni amb moltes de les nacionals: catalanes i/o espanyoles. Aquesta és una actuació de clara mala fe, i d’aquí que algunes concentracions hagin estat minoritàries, o que en el mateix transcurs, comprovat l’engany, molts participants hagin decidit abandonar-les. No es poden fer servir grans proclames, si al darrere si volen colar altres batalles, i menys les referides a la defensa de persones i territoris. Es pot ser pacifista i alhora defensor de l’existència de les Forces Armades. Perquè no ? Jo mateix sóc un ferri partidari de l’existència de l’exèrcit, en tant que defensor i protector del nostre país, i amb ell, del conjunt de la Unió Europea. No hi ha cap voluntat ni cap desig d’anar a envair a cap país del món. Però, tenir-lo, garanteix que ningú tingui ànims expansionistes i ens trobi indefensos. I no només hem de tenir exèrcit, sinó que l’hem de tenir llest i preparat per intervenir en cas de necessitat, individual i col·lectiva. Ara mateix, el tenim sota el comandament de l’OTAN que pot demanar l’enviament , com de fet ja ha fet, de determinades unitats cap a zones més properes al conflicte. Lògic, formar part de la UE, comporta formar part del seu sistema defensiu. Llegiu bé, defensiu, no ofensiu. I ens pertoca destinar més i millor ,a Defensa. Estem en un molt modest 1,17% del nostre PIB quan l’OTAN demana arribar a un 2%. Estem en el lloc 18ê en potencial militar, en un estudi fet, sobre 140 països. Per lògica i responsabilitat ens pertoca pujar fins el lloc 12ê, que és el que Espanya té, a nivell de potència econòmica. Els propers anys, han de servir per anar augmentant els recursos, fins assolir aquest lloc. Altres països ja han decidit no dependre tant de l’OTAN i tenir una major capacitat militar. França ha estat la primera a anunciar increments notables, també Gran Bretanya, i la gran novetat, Alemanya, amb una primera gran inversió que pot assolir els cent mil milions d’euros, per suplir l’escassa dedicació, conseqüència dels efectes de la segona guerra mundial. Aquest reforç del sistema defensiu no ha de fer por als qui no volen guerres, però hem d’estar preparats per si altres en volen. Per tant, no a la guerra, però sí a disposar de mitjans defensius, per garantir el nostre sistema de vida. Que ningú enganyi a ningú.