Joan Roma

INCOMPLIMENTS GENERALITZATS EN EL PARLAMENT. Quan la principal institució d’un país es permet incomplir reiteradament el seu propi Reglament, vol dir que la cosa va de mal en pitjor. I la “cosa” vol dir la governança del conjunt del país, de Catalunya. En les meves quatre legislatures com parlamentari ens havíem queixat de diversos incompliments, però eren per temes menors. Alguns retards en convocatòries de Comissions especials, algun retard en el debat sobre l’estat de la nació, i determinats incompliments de mocions i resolucions acordades, però el respecte i la protesta eren defensades pel president de torn, en representació de la institució que presidia. El canvi, d’aquells vells temps amb els nous, és radical. Tenim una presidenta, de part. Es a dir, d’una part de l’hemicicle, i no del conjunt. Es més, es pot convertir en ferotge opositora si algun dels partits, exigeix lleialtat i compliment de les normes establertes. Es ella la que les interpreta, i és ella, la que decideix . Però, és clar, un posicionament com aquest dona ales a la resta de components per fer coses semblants, de manera que les iniciatives parlamentàries es contesten o es resolen quan als Consellers o grups polítics de govern , els hi ve bé. Si el Reglament estableix terminis clars per donar resposta a peticions de documentació o a preguntes i requeriments parlamentaris, en trenta dies, és habitual, normal i constant el seu incompliment, i no per uns dies de més, no, el retard pot ser de setmanes i fins i tot de mesos. Ara mateix he revisat algunes de les iniciatives presentades pel diputat Cristòfol Gimeno, i n’hi ha dels mesos d’octubre i novembre que esperen resposta. El Reglament preveu que en cas d’incompliment es pugui demanar empara a Presidència, però quina garantia mínima existeix que una presidenta com la que tenim, actuï exigint diligencia als seus “protegits” ? Pot justificar-los i encobrir-los amb qualsevol dels seus habituals estirabots, com que tenen molta feina, o el que se’ls demana suposa treballar molt, o anar a buscar i rebuscar en els arxius de cada departament..... i ja està, aquí pau i allà glòria. Ella presideix sota el principi de que “mana”, i si “mana”, els altres son els que han d’acceptar les seves decisions puix que és “omnipotent”. I com que té el cinisme per bandera i la frivolitat com principi fonamental, el Parlament va com va, i acabarà sent més un destorb que una eina essencial. Es hora de plantar cara, i dir prou. Una persona com aquesta no hauria d’haver arribat mai a presidir el Parlament, però puix que li tenim, és urgent remoure-la i enviar-la a casa seva. Considero una mala noticia el nou retard en enviar-la a judici, per part del TSJC. Sembla que tinguin més interès en retardar el judici que en fer-lo. Es hora de posar-hi algú mereixedor del càrrec.