Joan Roma

DAMNIFICATS PER LES DUES BANDES. No hi ha guerres justes perquè sempre s’han de trobar sortides pacífiques als conflictes de qualsevol tipus. Es el que hagués hagut de passar entre Rússia i Ucraïna. El resultat, catastròfic per les dues bandes. El desenllaç, impossible de predir. Es en aquestes circumstàncies que em trobo en una situació ben curiosa i mai imaginada. Per una banda, vaig a classe de rus els dimarts, i per altra, els dilluns, dimecres i divendres al matí tinc uns quants ucraïnesos, d’alumnes de castellà, en el Centre de Protecció Internacional de Berga, on exerceixo de professor, com voluntari de Creu Roja. Estic enamorat de la llengua russa, de la cultura i història d’un immens país que ha tingut vicissituds de tota mena, i alhora indignat per una guerra que afecta Ucraïna, amb una desproporció brutal. Ajudo en el que puc, a les víctimes, com abans he ajudat i ho continuaré fent als russos que puguin venir al Centre. Al cap i a la fi, tots son víctimes. Parlem de persones, parlem de pau, parlem de trobar sensatesa on impera la bogeria per dominar una part del món. Vivim, en viu i en directe, un conflicte que ens recorda tot el vist en documentals d’antigues guerres. Per desgràcia, res de nou, en totes les misèries lligades a l’odi i la destrucció. I quan passi la destrucció, com es podran refer lligams històrics ? Quina sensació quedarà en els cors dels ucraïnesos, la majoria dels quals tenien el rus, per primera o segona llengua? Com seran les estretes relacions que fins ara existien entre els dos països ? Em temo molt que les relacions s’hauran trencat per molt i molt de temps, si es que algun dia es refan. De moment toca, ajudar en el que es pugui. La prioritat és ajudar a les víctimes, i facilitar l’allunyament dels més desvalguts cap a països segurs. L’agrupament de famílies i familiars ha de ser ràpida i segura. Es la millor formula per poder recuperar una certa normalitat, lluny del conflicte, sobretot per part dels més petits. L’existència a casa nostra de milers d’ucraïnesos fa més fàcil l’acollida, i la seva integració per temps indeterminat. Millor pensar no solament en habitatge, sinó en escoles, i treball per als adults. Només així deixaran enrere les penalitats sofertes, i encararan un present en positiu, tot i tenir sempre els ulls mirant cap el país de procedència. Per la meva part, el destí sembla no voler-me deixar anar a practicar el rus, on tenia previst. Els dos darrers anys per la pandèmia i ara per la guerra. Moscou i Sant Petersburg hauran d’esperar, mentre les visito pels mitjans audiovisuals a l’abast. L’important és un final ràpid a la guerra i el retorn a una pau duradora