Joan Roma

AJUNTAMENTS SENSE FUNCIONARIS VITALS. Pels no avesats al funcionament de les institucions, i més específicament dels ajuntaments, poden pensar que el càrrec més important és el d’alcalde, seguit dels tinents d’alcaldes i regidors. Es a dir, els membres del Consistori. De la resta, no se’n parla o se’n parla molt poc. Poden semblar personatges secundaris, i aquí, s’equivoquen. Un ajuntament està presidit per un alcalde, però sense un secretari i un interventor, no podria fer res. Aclareixo que quan parlem d’un secretari, no parlem d’un administratiu com hi ha a totes les empreses, no, no. Parlem d’una figura clau, habitualment llicenciat en dret, ha guanyat unes oposicions a nivell nacional ( estatal) de molt alt nivell , dures de superar. El mateix podem dir d’un interventor, figura clau en l’àmbit comptable – financer, que haurà de superar similars proves per esdevenir funcionari. En els pobles grans i ciutats, tenen obligatòriament un secretari i un interventor, i en els mitjans i petits, la mateixa persona compleix les dues funcions. Es un secretari – interventor, del Cos nacional. Aclarit això, cap ajuntament pot funcionar sense tenir un secretari- interventor, quan parlem dels petits i mitjans. El secretari, perquè dona fe de tots els acords municipals, supervisa i controla que tot el que es decideix compleix els requisits legals, i és qui fa les actes dels plens, juntes de govern, publica els acords, ets, etc. En l’àmbit econòmic té signatura, de manera que sense el seu acord i consentiment no es pot dur a terme cap acte econòmic- financer. Feta aquesta introducció, entro en matèria. Catalunya té 947 ajuntaments, 42 consells comarcals, 4 diputacions i un centenar llarg de mancomunitats, consorcis i organismes municipals, tots ells amb la obligació de disposar d’un secretari i un interventor. Repeteixo, sense ells, cap d’aquestes entitats pot funcionar. Doncs, bé, heus aquí que 43 anys després de les primeres eleccions municipals a l’abril del 79, tenim 730 places vacants, en aquests llocs clau. La situació lluny de millorar, s’està degradant fins extrems realment preocupants. No tenim els secretaris ni els interventors que el país necessita. Com pot ser això, a l’any 2022 ? Doncs per falta d’atenció i preocupació per part dels governs responsables. Aquí tant hi poso el Govern central com la Generalitat. Preocupats en les seves coses, han deixat abandonats els ajuntaments, fins el punt que molts d’ells, especialment els més petits, tenen gravíssimes dificultats per funcionar. Hi ha hagut poques convocatòries d’oposicions, amb dotacions insuficients, i a Catalunya hi ha poc interès en esdevenir funcionari d’aquests cossos nacionals. Considero, en bona part responsable, el Govern de la Generalitat per no haver negociat amb el Central, recuperar oposicions fetes aquí, però sobretot no anar per Facultats de Dret, Econòmiques i d’altres matèries per animar els estudiants a posar-se com objectiu ser secretari o interventor. Perquè no ? Son càrrecs de responsabilitat, és cert, però degudament remunerats. Amb possibilitats de quedar-se en un lloc o participar en els concursos de trasllats, i canviar de municipi. Aleshores, perquè no en tenim ? La situació és extraordinàriament greu, fins el punt que a falta d’aquests tècnics, molts ajuntaments han hagut de demanar autorització per nomenar un funcionari municipal com secretari – interventor accidental, a l’espera que un dia puguin tenir-ne un del Cos. Recordo que el dèficit és de 730, entre uns i altres, i que la cosa va a pitjor perquè en un parell d’anys es jubilarà tota una generació, sense tenir relleu. I per ocupar aquests llocs, ni que sigui de manera accidental, ha de ser amb un funcionari perquè cap contractat laboral pot fer aquestes funcions. Ser funcionari és indispensable i tenim molts ajuntaments petits que no en tenen cap, o només un o dos, que no tenen prou preparació per assumir aquestes tasques. Què passa, en aquestes circumstàncies ? Doncs que es busquen secretaris – interventors d’un altre ajuntament i se’ls demana, més aviat se’ls suplica que portin un o dos altres ajuntaments, a hores o un dia a la setmana. La qüestió és cobrir el lloc. I què preveu la llei ? Doncs que si un ajuntament no en té, pot recórrer a la seva Diputació perquè li’n faciliti un. Però si no n’hi ha, què fan les Diputacions ? Doncs, concedir una ajuda econòmica, i dir a l’ajuntament que es busqui la vida allà on pugui. Tampoc els Consells Comarcals han resolt el tema, perquè tampoc en troben, de manera que tenim un problema greu que no sembla preocupar als dos governs responsables ( Central i Generalitat). Fa uns dies vaig parlar en aquestes pàgines de “Micropobles en lluita”. Bé, una de les primeres prioritats, ha de ser resoldre aquest tema. S’han de fer grans convocatòries d’oposicions, fer-les descentralitzades, i per guanyar temps, oficialitzar els interins i accidentals per esdevenir secretaris- interventors, si durant uns anys han portat bé, els seus ajuntaments. Acabo. Des dels governs s’ha de fer una crida als estudiants perquè s’interessin per aquests llocs de treball. Tenim milers de llicenciats buscant feina, i resulta que tenim 730 llocs per cobrir. No té lògica ni es pot admetre com un Govern no ha resolt el tema, en 43 anys. Ineficàcia o despreocupació ? O, tot alhora ?.