Joan Roma

ACCIÓ EXTERIOR, DELIRIS DE GRANDESA. En el repartiment de càrrecs, entre ERC i J x C, li va tocar a aquests darrers, la Conselleria d’Acció Exterior i Govern Obert. El nom que li han posat al “Ministeri d’Assumptes Exteriors”, en versió catalana. La titular: Victoria Alsina, ex ( ambaixadora) Delegada de Catalunya, en els EUA. Algun dia exposaré en detall com i quant ens han costat els deliris de grandesa des que vam recuperar el Govern de la Generalitat ( 1980), fins a dia d’avui. En comptes de ser prudents i austers, ens vam llençar a copiar les estructures d’estat, amb una fruïció i unes genialitats que a ningú li pot estranyar haguem arribat a superar els 80.000 milions d’euros, de deute. Ho deixo per un altre dia. Tornem al principi. El repartiment del Govern entre els dos partits, inclou el repartiment del pressupost, de manera que cada Departament vol poder “quedar bé”. Es a dir, tenir suficient diner com per anar pel món amb solvència i sense restricció en les despeses. S’ha de pensar en gran, i actuar en conseqüència, aquest és el principi elemental d’un Govern que no para en gestos ni despeses. I el paradigma d’aquest pensament i aquesta acció, el trobem a la Conselleria d’Acció Exterior i Govern Obert. Fora, mirar prim. Han calculat que tenim 400.000 catalans a l’exterior, de manera que s’han de poder contactar, adoctrinar i mirar de que tinguin els serveis que es mereixen, per a poder-los demanar a continuació votar a qui tant bé els hagi tractat. Sento discrepar d’aquesta xifra, però considero que en realitat, es queda a la meitat. I no ho dic a cop d’ull, ho dic perquè he fet un seguiment d’aquest tema, en els darrers quaranta anys, degut a haver estat president d’un dels casals catalans a l’estranger i haver tingut contactes i coneixences arreu del món. Una cosa son els catalans de la diàspora i altra, la dels catalans més recents. Dels anteriors ja no en queden i imaginar que la segona o tercera generació continua sent catalana, és molt somiar. Però bé, què s’ha trobat la nova Consellera ? Cap on vol anar ? Ras i curt, a Catalunya li ha mancat ambició. A ella, no. Deixa clar que no pot ser que només tinguem 15 Delegacions a tot el món i quedin amplis territoris, sense representació. Com pot ser que no en tinguem al Japó ? Tampoc a Brasil, i encara menys a Austràlia, i per no tenir-ne, no en teníem ni a Andorra. S’han acabat aquestes mancances, de manera que ha procedit a una remodelació de representacions, cosa que farà ampliar les 15 Delegacions a 20, i s’ha inventat la nova figura de “enviats especials” que no seran ambaixadors amb seus, sinó se suposa delegats – ambulants. Bé, com que qui vol anar ben calçat, millor porti sabates grosses, cada Delegat ( ambaixador) té un sou com correspon al càrrec. En concret 87.596,86 euros a l’any. Despeses de representació i protocol a part. I cada Delegació ha d’estar en un lloc adequat a l’alta representació que ostenta, de manera que entre lloguers, personal adjunt, i altres despeses, cada Delegació no baixarà mai del mig milió a l’any, les petites, i molt més les grans. Ningú es queixi perquè l’objectiu no solament és cuidar dels catalans, repartits pel món, sinó d’ampliar espais, contactar governs, recollir reculls de premsa, i oferir estades a empresaris que voltin pel món, i no vulguin anar a parar en mans de les Ambaixades espanyoles, ni dels Consolats on seran tractats com qualsevol altre “espanyol”. No, no, aquí s’han de sentir com a casa. I per cobrir tot el món, de moment es dona un pas de gegant. Com que a cada Delegat se li atorga un territori proper, n’hi ha que representen Catalunya a 4 o 5 països, altres només a un, i altres a 7 o 8. La qüestió és que amb la nova remodelació passarem de tenir representació directa o indirecta de 44 països a 63. Si tenim en compte que hi ha uns 170 països, ens acostem al que serà el gran objectiu d’aquí 10 o 15 anys. Tenir-ne a tot arreu. Ara, però obrirem aviat la Delegació a Tòquio, Seül, Dakar, Pretòria, Brasília i ja hem obert finalment la d’Andorra la Vella, una fita històrica, per a tots nosaltres. I com es pot veure, el nostre pressupost dona per aquests i molts altres deliris. Què son quinze o vint milions més o menys ? Com no podem estar satisfets de dir que uns quants afortunats tenen uns sous gloriosos, per fer una feina desconeguda ? Per cert, com ex diputat he reclamat reiteradament les memòries de cada Delegació ( ambaixada) per saber com han ocupat el temps i gastat els diners, i no me n’he sortit. Per fer aquest article, he tornat a trucar els serveis de documentació del Parlament de Catalunya, i no me’ls han sabut trobar. Ho sento, estimats lectors, però no puc donar detalls de la immensa feina que segur deuen fer els nostre petits ambaixadors. Perdó, Delegats. I sí, sento ràbia i indignació quan em diuen que no ens poden posar més metges ni especialistes en 450 pobles rurals. No hi ha diner per a contractar-ne. Comprensible, no ???