Joan Roma

UN POLICIA, ESDEVINGUT PRESIDENT. Pobre Rússia, pobre Ucraïna, i pobres de nosaltres, a la vista dels afanys imperialistes d’un ex agent de la KGB, esdevingut president d’una de les grans potències mundials. Pels qui dubtaven de les seves intencions, ho han pogut comprovar, en viu i en directe. Amb tot, no sabem ben bé on vol arribar. Es fa difícil escriure sobre un esdeveniment que pot canviar d’un dia per altre, o en unes poques hores. Al principi, podia semblar que les intencions eren apropiar-se dels dos territoris fronterers, de majoria rus parlant. Fixar una nova frontera i actuar com en el cas de Crimea. Aparèixer davant el món, amb una nova mostra d’acció oberta i tancada, en poques hores, però no, no sembla que es pari aquí. Aleshores ? Doncs, esperar, veure i sobretot ajudar Ucraïna en tot el que es pugui per evitar més penalitats de les que ja pateix. L’embat és del tot desequilibrat. Un país com Ucraïna envaït per la segona potència militar del món. Impossible guanyar. I, tanmateix Putin ha de fer atenció, a imprevistos que poden sorgir. Es evident que la desproporció garanteix l’ocupació militar, però si s’allarga, i apareixen grups i unitats militars o civils, que inicien una guerra de guerrilles o de hostilitats diverses, arreu del territori ocupat, es pot produir un efecte revulsiu dintre de Rússia. No és el mateix, enviar soldats a conquerir un país poc preparat, militarment parlant, a començar a rebre notificacions de baixes dels efectius propis. Fins ara, la invasió ha estat una mena de desfilada triomfal, però la història està carregada de situacions que poden canviar per motius molt diversos. D’entrada hi ha un clar decantament mundial a favor d’Ucraïna, per ser la víctima d’una acció no justificada, ni justificable. Les raons donades per Putin per sortir en defensa dels territoris fronterers no son avalades per ningú de dintre ni de fora. Com més s’allargui el conflicte, més temps hi haurà per buscar rèpliques a la invasió, i més desgast tindrà Putin a l’interior de Rússia. Es considera intocable i segur del control intern, però centenars de milers de famílies pateixen per la sort dels seus fills, soldats invasors, sense voluntat de ser-ho. No es trobi que les victòries inicials, es converteixen en conflictes i derrotes finals. Vivim una tragèdia, impròpia del segle XXI, que ens remet a molts anys enrere. Qui posava en dubte la necessitat d’una OTAN, forta, ja té la resposta. I qui a Catalunya i a Espanya, posava en qüestió l’existència de l’exèrcit, pot comprovar la necessitat de tenir-ne, i com més preparat i equipat, millor. El tenim per garantir la defensa nostra i de la UE, que ningú més el posi en qüestió perquè ha pogut veure els perills que ens envolten.