Joan Roma

SERVEIS DEFICIENTS. Malament van les administracions sinó es posen al dia, i no resolen les deficiències que pateixen els ciutadans. A dia d’avui, sense cap mena de dubte, l’administració municipal, és de lluny, la més eficient, excepció feta d’alguns casos concrets. Pel que fa la Generalitat, ja en parlaré en articles propers, avui vull parlar de deficiències relacionades amb organismes de l’administració central. Molta gent, coneix poc l’existència i funcionament d’un bon nombre de serveis i organismes que depenen directament del govern central, i per això aprofito per exposar alguns problemes de funcionament que repercuteixen en milers de persones, sense veure-hi una solució propera. Hi ha un motiu principal, en moltes de les deficiències presents, i és la manca de personal en tots i cadascun dels organismes presents a Catalunya. Perquè passa ? Per un doble motiu. La reducció durant anys de convocatòries de personal per cobrir totes les places vacants en els diferents ministeris, amb plantilles mutilades arreu del país. Un segon motiu, que afecta especialment Catalunya, és la reticència de molts funcionaris a venir destinat aquí, per raons de nivell de vida. Per funcionaris de baix nivell, cobrar el mateix a Catalunya que a Castella- Lleó, Extremadura o les Illes Canàries, és un problema. Un greu problema perquè els lloguers que tenim aquí, es mengen bona part del sou, i ja no diguem la resta de despeses per mantenir un nivell de vida, mínimament adequat. Aleshores, a l’escassedat de plantilla , en general, aquí s’hi afegeix un bon nombre de places per cobrir, que no es poden cobrir amb contractacions externes, per les limitacions de tot ordre que imperen a l’administració pública. Què produeix aquest doble motiu ? Enormes cues, en tots els tràmits relacionats amb l’administració central. Ara mateix, hi ha milers, molts milers d’immigrants a l’espera de rebre autorització de residència i treball. Si anys enrere era habitual una espera de cinc o sis setmanes, ara l’espera s’allarga a sis o set mesos, produint uns efectes realment perjudicials per totes les parts. Tots els peticionaris, tenen pre- contractes de treball, de manera que l’endemà de rebre l’autorització poden signar contracte i treballar en múltiples àmbits on els empresaris no troben personal nacional. I mentrestant esperen, no poden treballar o ho han de fer a l’economia submergida. Tampoc son atesos en terminis raonables, tots aquells que volen convalidar títols de tota mena, procedents de països amb els quals Espanya té conveni. Aquí tant puc parlar de titulacions universitàries com de multitud d’oficis, o molt important, la convalidació de permisos de conduir. Hi ha un cert nombre de països que son reconeguts per Espanya, i simplement han de fer la convalidació. El problema és l’enorme lentitud a l’hora d’aconseguir cita prèvia, motivada per l’escassedat de plantilla. Sóc conscient de la lenta tramitació que les grans administracions han de seguir per resoldre aquestes carències, però els mesos van passant i amb ells els anys, i no es pot mantenir una situació inacceptable, de retards i de burocràcia envellida. Si la tramitació digital ha vingut per quedar-se, s’ha de poder fer servir per evitar presencialitats innecessàries o facilitant mitjans per fer-la possible, amb plena garantia per les dues parts. El que no pot ser és el manteniment de la situació actual d’esperes immenses, per tràmits que s’haurien de resoldre en dies, no en mesos. Els perjudicis ve mereixen solucions ràpides, imaginatives i eficients.