Joan Roma

NO JUGAR AMB FOC. A pagès, sempre hem tingut dites populars, plenes de sentit comú, com aquesta que figura de titular. De jovenet, recordo molt una frase llatina “Si vis pacem, para bellum”, si vols la pau prepara la guerra, que serveix pel tema del qual vull parlar avui, a la vista de posicionaments molt poc sensats, per part de Podemos i ERC, entre d’altres. Es molt fàcil, per no dir infantil, fer crides a la calma, a la diplomàcia i a no fer desplegaments militars, quan tens, a les portes de la UE una situació de les més crítiques en els darrers 20 o 30 anys. Imaginar que es pot fer front a greus amenaces simplement amb bones paraules, és viure en un altre món, i sobretot tenir una ignorància suprema en qüestions de política internacional. A tots ens agradaria no haver de recórrer a la força, i si voleu, a no tenir exèrcits, però la vida real està plena de perills, i de reptes que només es poden contenir, mostrant la força. Qui no en té, no la pot exhibir, i sinó ho pot fer, dona ales a l’adversari a sentir-se més fort, i donar passos irreversibles. La història ens ha ensenyat múltiples vegades que no serveix de res voler fer front a una amenaça, mirant cap un altre costat, o pensant que qui ho fa, girarà cua per un sentiment de “bonisme miraculós”. No, no, quan l’embat és greu i ostentós, cal plantar-hi cara, per evitar passos irreversibles. I en aquest moment, la crisis entre Rússia i la UE / OTAN amb Ucraïna com excusa, és d’una gravetat immensa. Qui governa, encara que estigui a milers de quilòmetres lluny, no pot ser tant insensible o ignorant com per llençar eslògans per tranquil•litzar la seva gent. Es d’una immensa insensatesa i sobretot d’un desconeixement brutal de les relacions internacionals. Protestar perquè Espanya enviï forces militars, és oblidar el nostre paper dintre de l’OTAN, però també el de manca de solidaritat envers altres països, greument amenaçats per una potència molt poderosa com és Rússia. Es en moments com aquests en que els partits contraris, estarien molt millor, callats. Si no es tenen clares les causes ni els perills, millor no dir res, abans que sortir a la palestra per donar la sensació que se sap de què va la cosa. I no. Sortir a la palestra per dir banalitats, o proclames fora de lloc, dona peu a fer el ridícul més espantós. I estem cansats de tenir vergonya aliena. No pot ser que a cada gran tema, surti algun il•luminat que el vol resoldre amb quatre paraules, prenent a tots els líders mundials per uns aprenents o per uns beneits que només volen la guerra. Esperem i confiem en trobar una sortida diplomàtica a l’embat de Rússia, però no serà amb quatre bones paraules que s’aconseguirà. Amb un Putin a l’altra banda, el primer que ha de veure és la potència global a la que s’enfronta, si dona un pas en fals. I mostrades les forces d’uns i altres, potser s’aconseguirà la distensió desitjada, però mantenint el desplegament fins estar segurs del resultat. Aquesta crisis, hauria de servir per fer reflexionar a partits poc madurs, que la complexitat mundial no es resol, amb uns eslògans sinó amb polítiques d’alt nivell. Es clar que per això cal tenir líders d’aquest nivell.