Joan Roma

COM NENS PETITS I CONSENTITS. Les reaccions de tots els afectats per actuacions dutes a terme en el passat, em recorden la dels nens petits i consentits. Primer, estranyesa, després minimització del que van fer, a continuació rabieta i finalment plors i llàgrimes, acusant els nens grans de l’Estat d’abús de força i males arts. Molt bé, això ho vam veure a la llar d’infants, després a primària, secundària i fins i tot a la universitat. Hi ha persones que els costa de créixer i aprendre com funcionen les coses una mica importants. Tots som hereus del nostre passat. I si en el passat vam creure que podíem fer i desfer al nostre gust, després no acusem els altres del que es va fer de mal fet. Es el que haurien d’haver entès els membres de la CUP que van voler desobeir a tort i a dret, i ara, quan son cridats a retre comptes, aixequen el crit al cel, reclamant ajuda, i atacant les institucions encarregades de passar comptes. Es cert i evident que tot plegat és impropi de persones adultes, però tenim unes normes i lleis molt rigoroses en matèria de neutralitat política, en temps electorals. Molt bé, qui se les salti, ha d’estar segur que serà perseguit i jutjat. Es de calaix, aquí i a Austràlia. Només faltaria que tothom fes el qui li donés la gana ! I torno a recordar que en més de 40 eleccions, mai, repeteixo mai, hi ha hagut cap qüestionament dels resultats electorals. Tampoc mai, els qui som habituals, representants de partit, davant una Junta Electoral, hem qüestionat la seva autoritat o hem incomplert les seves resolucions. Porto 43 anys en aquesta feina, i mai l’hem ignorat, i encara menys vulnerat. Així doncs, que ningú s’estranyi de les accions judicials que afecten membres de la CUP, perquè ells mateixos van decidir aquests embats. Molt bé. Eren lliures de fer-ho, però ara han de ser conseqüents i acceptar els resultats. Però no, els càrrecs i els sous, els fan encadenar-se, reclamar ajudar i atacar els òrgans que els han jutjat i condemnat. Es diuen perseguits i oprimits. No, no, simplement son condemnats pel que van decidir fer: vulnerar de forma conscient i reiterada les lleis vigents. El mateix va fer el president Torra, pensant no s’atreviria ningú a actuar contra la seva excelsa persona. Ai senyor, un altre que vivia en un altre món. Qui la fa, la paga, i converteix una nimietat en una gran estupidesa. Així anem construint aquest país, i les seves institucions. Van apareixent accions increïbles i impensables en un estat de dret, i quan arriben, els protagonistes voldrien esborrar el passat i fer oblidar el que van dur a terme. No. No . No eren nens petits, sense consciència pròpia i impulsat per altres. Eren adults en guerra contra les institucions democràtiques i les lleis que les sostenen. Bé, amb un cert retard, arriba l’hora de retre comptes. El passat sempre torna. Toca fer-hi front amb més enteresa de la vista fins ara.