Joan Roma

NINGÚ ÉS IMPRESCINDIBLE. Però uns ho son més que altres. No he cregut mai en les persones úniques, ni salvadores de la pàtria, però hem de reconèixer que la història, la vida, seria diferent sense alguns lideratges especialment importants que hem tingut. Avui, però, no vull parlar de ciutats, països o continents, no. Vull parlar del nostre poble i de tants altres pobles com el nostre. Si mirem el passat recent, o el present, constatarem la pèrdua de persones importants. No dic, imprescindibles, però sí rellevants. I no penso en saviesa, titulacions, coneixements o projecció pública. No. Simplement persones que han fet possible, multitud de petites i grans coses que han fet de Borredà, un poble diferent. Un poble grat per viure-hi. El que dic per Borredà, serveix per a qualsevol altre poble del nostre entorn. Diria més, és extensible a multitud d’altres, més o menys llunyans. Recordem-ho amb alguns exemples concrets. Qui no recorda vells triomfs de jugadores de tennis – taula ? Els joves o de mitjana edat, ja no ho tenen en el seu record, però sí, va haver-hi un grup de noies que van obtenir grans èxits, i darrera de cada grup hi ha qui coordina i qui organitza. Persones més o menys anònimes, a les quals no es dona especial importància, però que quan deixen el càrrec, es perd l’activitat. I de l’Esbart de Borredà, què en podem dir ? Doncs que fou una admirable iniciativa, amb més de 25 anys de vida, alegrant festes del poble i d’altres pobles, amb un nivell remarcable d’activitat dansaire. També al davant i al costat, hi havia persones entusiastes que dedicaven hores i dies lliures per aconseguir tirar endavant. O què en podem dir del Club Petanca Borredà ? Era imaginable un Club amb 250 socis, capaç d’organitzar importants campionats a casa i fora de casa ? Com podia mantenir-se una activitat com aquesta durant un munt d’anys ? Doncs, gràcies a l’esforç d’una colla d’entusiastes que ho feien possible. I perquè no parlar dels molts anys de futbol, en diferents categories. Primer jugant en un camp de futbol realment curiós, i ben poc reglamentari. Després ja en una nova ubicació, en la qual hi va treballar tot el poble per fer-lo adequat. Al davant i al costat, unes poques persones van fer realitat un somni que semblaria impossible per un petit poble com el nostre. Què podem dir dels anys de celebració del Concurs de Pintura Ràpida, amb més de 60 participants alguns anys, arribant a ser un dels més coneguts i reconeguts del país ? També, unes poques persones el feien possible. I del Teatre ? En dues o tres etapes, van sorgir una colla d’afeccionats, que ens van oferir un seguit d’obres, de gran qualitat, com per ser un esdeveniment de tot el poble, a cada actuació, omplint fins a vessar el Local Puigmal. Si passem a l’apartat de festes, Comissió de Festes, o si voleu Comissions de festes, durant molts anys, amb poques persones, i altres amb més persones, però amb volums de feina i de moviment de diners, realment importants, per un poble petit com el nostre. Només era possible amb un grupet de persones, tibant del carro. I sí, podem ampliar la llista amb altres esdeveniments com la festa de la Matança del porc, el tercer diumenge de febrer, o les activitats de la Penya Blaugrana, o la colla de Puntaires de Borredà, Comissió de Reis, Manualitats, etc. Segur em deixo alguna altra realitat pel camí, però serveixin les que he exposat, com exemple del que vull dir. Al davant, al costat o al darrere, sempre es necessiten unes quantes persones, a vegades molt poques, però entusiastes, com per fer possible una activitat determinada. Aquestes persones ho fan per dos motius concrets: perquè estimen aquesta activitat, i perquè estimen el poble. Totes dues coses son indispensables , una sense l’altra, seria impossible. Així, doncs, valorem la feina dels capdavanters, ajudem en tot el que puguem perquè tingui continuïtat el que fan, i si en algun moment creiem que ho podem fer millor que ells o elles, diguem-ho i passem al davant. Segur ho faran possible. Molts ho han fet, perquè esperar massa, pot suposar tirar la tovallola i perdre una activitat. No esperem tant. Que ningú critiqui el que no és capaç de fer. I si ho critica que sigui valent i coherent com per demanar el relleu. Segur se li facilitarà. Vaja , personalment, en tots els llocs on he estat actiu, ho he facilitat. I si queda alguna activitat on encara mantinc l’activitat, és per falta de relleu. Que ningú en dubti, i sinó que doni el pas.