Joan Roma

ELS CONTRARIS HABITUALS. Encara no s’ha presentat la Candidatura als JJOO d’Hivern 2030, que ja surten els contraris habituals. Sota grans paraules i grans defenses del territori, sense conèixer en absolut el projecte concret ni les propostes d’infraestructures, equipaments i serveis, necessaris per dur-los a terme, creuen tenir la representació de tots els catalans, visquin a la muntanya, visquin a tocar el mar. Res de nou a l’horitzó perquè em recorden tots els que ja pels JJOO del 92, van organitzar concentracions, manifestacions , intents de boicot al pas de la torxa olímpica i altres accions, per tot el país. Com era previsible van obtenir un fracàs radical. No volen rememorar-ho. Davant un fracàs, millor no recordar-lo ni voler acceptar-lo. Hi tornem a ser. Ara, tornen a treure els grans perills que suposadament poden comportar uns JJOO d’Hivern. D’entrada, molts ja anuncien que pel 2030, no hi haurà neu a les muntanyes. Grans coneixedors del canvi climàtic, pressuposen que avançarà tan ràpid que en 8 anys, no tindrem neu enlloc. Primer gran argument. El segon, és que sense haver vist ni llegit res del que recomana el Comitè Olímpic Internacional, consideren que només es poden fer JJOO si es destrossen camps, prats i muntanyes per poder-hi fer les competicions olímpiques. No s’han assabentat ni ho volen fer de que els canvis en la seu o seus, ha de ser en base a una especial cura pel medi natural i el medi ambient. Més que construir és adaptar els espais disponibles i buscar ubicacions per competicions que fins i tot es poden fer en llocs més allunyats, com Barcelona – capital, convertint el Palau Sant Jordi i algun altre, en autèntiques pistes de gel on dur a terme totes les competicions previstes. Tampoc cal fer autopistes ni autovies, per anar als llocs de competició. Volem carreteres que passin del segle XIX al XXI, per fer-les més aptes i segures, no pels JJOO sinó per sempre. I en aquesta adaptació de les infraestructures, equipaments i serveis, volem sumar-hi aportacions de la UE, del Govern Central, de la Generalitat, de les Diputacions i dels Ajuntaments. Plegats podem aconseguir unes millores que amb l’excusa dels JJOO, siguin una aposta de futur, per viure i viure del territori. Es lamentable veure el grau de desconeixement i autèntica mala fe, per part d’un sector d’opositors, que em recorden clarament els del 92. Després, a la vista de l’èxit i dels bons resultats obtinguts, van fer mutis pel fòrum i no se’ls ha tornat a veure, fins ara que surten de nou ells mateixos, o alguns correligionaris que creuen tenir la veritat al seu costat i poden imposar un model de vida, amb el que només ells, creuen. I no, els favorables als JJOO som els primers interessats a preservar la riquesa natural i mediambiental perquè ha de ser font de vida, per les futures generacions. I qui cregui que la neu està a punt de desaparèixer o que el turisme ben entès no aporta treball i riquesa, desconeix realitats com les de Suïssa, Àustria, nord Itàlia, sud d’Alemanya, ets, on des de fa generacions tenen com a principal font de vida, tots aquests elements. Si pels JJOO del 92, van fracassar, també els hi auguro un total fracàs en aquests d’Hivern. El que em preocupa, ara i aquí, és el Govern de la Generalitat. No acaba d’entendre que son un repte conjunt de tot el país i de tot l’Estat, i que la unió fa la força. D’aquí la necessitat de sumar amb Aragó i tots plegats de la mà del COE, presentar candidatura per un repte essencial, per l’esport i pel futur dels Pirineus.