Joan Roma

EL VOT ANTI – COLAU. Catalunya, és un país petit, on ens coneixem, si no tots, molts dels que ens movem una mica. I d’aquesta coneixença en surten converses, reflexions i crítiques de com van les coses en uns llocs i altres. Es així, com ens fem una idea d’un mal govern a Lleida, o de les mediocritats a Girona i Tarragona, per parlar només de les capitals de província. I com no, parlem, i molt de Barcelona. En parlem i contrastem les opinions amb les visites que per raons diverses, tots hem de fer a la capital. I queda clar que la Barcelona actual no ens agrada, no ens atreu. Ha perdut l’encant i la gràcia que tenia, per passar a ser una ciutat com moltes altres. Fatal, quan s’ha estat a l’aparador del món. Abans, ni que fos per qualsevol excusa, anava a donar una volta per Barcelona. Fos per revisitar un museu, anar a comprar qualsevol cosa, o contemplar algun espectacle, la visita era obligada. Ara no. Puc passar mesos sense tenir cap ganes de baixar a la capital. I les poques vegades que m’hi toca anar, faig el que hagi de fer, i ni m’hi quedo a dinar. A la vista de les converses amb molta gent, som molts els qui fem el mateix. Ens atabala el desordre circulatori, l desgavell en carrers i places, agreujat per algunes decisions discutibles en temps de pandèmia. Poca netedat en llocs estratègics, perills d’inseguretat, i poca tranquil·litat en general. Tot plegat, motiva que si ho podem evitar, anem a una altra ciutat. Aquesta decepció amb Barcelona, centra les crítiques en Ada Colau, una alcaldessa clarament mediocre, incapaç de liderar una potent capital, a nivell intern i extern. No està preparada, no dona la imatge adequada, i no té els reflexes ni la capacitat per fer front als grans reptes d’una capital mundial. Barcelona s’ha fet petita i insignificant. Viu del passat, sense donar-li noves forces i impulsos per mantenir la primacia. Ha deixat de remar, i quan no es rema, quedes parat. Aquesta és la impressió, aquesta és la realitat. I els qui hem viscut els anys gloriosos estem indignats i la indignació porta ganes de votar. I en molts casos hi haurà clarament un vot anti- Colau, més que un vot a favor de no sé qui. Som molts els que considerem Colau un obstacle a la Barcelona, potent, innovadora, impulsora de novetats en tots els àmbits i sectors. No volem veure-la com una mena de capital de les okupacions, dels aldarulls, de les manifestacions espontànies, en tot lloc i moment. La del caos circulatori, i d’haver fet malbé multitud de carrers i places. I ja no és només la seva figura, la que no té suport, és que tampoc té un equip adequadament preparat. Tant ella com el seu equip serien ideals a l’oposició, però mai en el govern. I és que a banda de no saber governar la capital, es fiquen a la major part del país, en contra, amb els seus posicionaments i crítiques a projectes com els JJOO d’Hivern, o a d’altres que si no els agradaven, era preferible haver-se mantingut callada. Som molts que volem arribar a maig del 23 per constatar la girada de pàgina de Barcelona, per obrir-ne una altra, radicalment diferent.