Joan Roma

UNS JJOO, PER COMPETIR I POSAR-NOS AL DIA. Ara i aquí , només falta que aparegui un gran projecte perquè surti una colla d’integristes amb el no per bandera. No, a tot, ni que sigui sota el principi d’inventar-se realitzacions que ningú ha previst. La barreja d’opositors és curiosa i alliçonadora, de cara a futurs esdeveniments. S’han ajuntat cupaires, amb integristes del paisatge, profetes del futur sense neu, amb personatges com Kilian Jornet, que viu i paga impostos a Noruega, i gaudeix de la neu, però ens diu que nosaltres no ho podem fer, o Lluís Llach a la recerca de nous projectes on combatre després del rotund fracàs del procés. Ah, i l’ex president Torra que s’avorreix i vol sortir de tant en tant en algun mitjà de comunicació. I perquè mostrar-se en contra de la celebració dels JJOO d’Hivern, en els Pirineus catalans i aragonesos ? Doncs, per estar en contra de grans inversions en grans muntatges que suposadament destrossaran muntanyes i paisatges. O perquè d’aquí a 2030 ja no tindrem neu, i l’haurem de fabricar artificialment. O perquè només a uns pocs els interessen i son els qui es faran milionaris amb els diner de tots... Bé, la llista pot ser tan llarga com es vulgui perquè hi podríem afegir els que no volen destorbar el son als galls fers, o la plàcida vida dels isards d’alta muntanya. No, no faig broma, perquè tot i respectar els possibles crítics de bona fe, el que no s’aguanta son els invents sobre possibles danys medi ambientals, com si els favorables als JJOO fóssim gent, sense ànima ni estimació pel nostre territori. I és tot el contrari. Precisament perquè ens l’estimem, el volem viu i actiu. No desèrtic perquè la gent n’ha hagut de marxar per no trobar-hi oportunitats de vida. I ens indignem quan s’expliquen mitges veritats, o mentides directes. Precisament les bases per la presentació de candidatura a uns JJOO d’Hivern, passen per propostes mediambientalment potents, i clarament sostenibles. Han passat a la història els temps en que tot valia, per competir. Els temps de grans estructures, equipaments i serveis, sense tenir en compte on es posaven i com incidien sobre el paisatge. Això és el passat. Ara, guanyarà la seu ,el país capaç de presentar un projecte molt sostenible, integrador i repartidor de proves en diverses subseus, en comptes de concentrar-ho tot en un sol i únic gran espai. D’aquí l’interès i la voluntat de repartir les proves en els Pirineus, part catalana, part aragonesa, sense necessitat d’arrasar ni destruir espais per ubicar-hi instal·lacions efímeres. No. Es vol aprofitar tot l’existent, per adaptar-lo a les necessitats olímpiques. I sí, potser sí que anys a venir costarà més tenir gruixos de neu adequats, però mentrestant els tinguem, aprofitem-los. Si hem de prescindir de tot el que un dia desapareixerà o serà modificat, podríem tancar ports i aeroports , arreu del país. Traiem profit de tot el que tenim, i fem-ho mentrestant ho tinguem. Em sembla un principi ben elemental i adequat. I no ens agrada vinguin ara uns quants salva pàtries a dir-nos als d’alta muntanya què podem o no podem fer. Portem anys queixant-nos de l’abandonament que patim i de tenir infraestructures , equipaments i serveis, insuficients i envellits. Els JJOO, poden servir, millor dit, han de servir per posar-los al dia, i aconseguir unes millores que poden impulsar noves generacions a viure en aquests territoris. Així, doncs, qui vulgui manifestar-se en contra, que ho faci, però ens deixi tranquils a l’hora de tirar endavant el projecte. Es un projecte ambiciós, però alhora respectuós, amb el medi ambient i el paisatge. Som els primers interessats en no malmetre’l. I sí, volem serveixin de plataforma per donar-nos a conèixer millor i disposar d’equipaments i serveis, que fa molts anys somiem. Si el Govern ens vol consultar que ho faci, però s’aclareixi abans, de com i quan ho vol fer, perquè res pitjor que tenir al capdavant del país, uns aprenents de política que ni gosen ni saben decidir.