Joan Roma

PERILLS LLUNYANS ? Tenir contacte diari amb realitats allunyades, permet constatar perills propers. Es el que em passa en la meva feina com professor voluntari de Creu Roja, en el Centre Internacional d’Acollida , a Berga ( Barcelona). Aquest Centre, amb 6 anys de vida, ha acollit centenars de refugiats procedents d’una multitud de països en conflicte. Ucraïna és un d’ells. I recentment, s’ha reprès l’acollida perquè lluny de millorar , les coses empitjoren de manera evident. Haver estat sota l’òrbita soviètica, amb la península de Crimea, considerada un símbol rus, ha estat un dels principals problemes. De fet, l’annexió de Crimea, va portar el món occidental a una crisis que encara perdura, malgrat molts pensin que el temps tot ho cura. No, no, la ferida sagna, i el pitjor és que Rússia no s’ha quedat quieta. Mentrestant nosaltres aquí anem discutint per futileses, i ens liem la manta al cap, a milers de quilòmetres es va coent una situació molt perillosa. Una de les més perilloses, en els darrers 20 o 30 anys. Rússia va acumulant tropes i material en les proximitats de la frontera ucrainiana, amb xifres més que preocupants perquè es parla d’efectius superiors als 100.000 soldats, amb tot l’aparell complementari que suposa. Aquesta escalada, és seguida i contestada per l’OTAN, amb moviments de vigilància i protecció per evitar un cas similar al de l’annexió de Crimea. S’han enviat missatges clars a Rússia de que no es permetrà cap acció contra Ucraïna. Però, qui es pot refiar de la Rússia de Putin ? Qui sap quins son els seus objectius ? Tenim, doncs, un problema, just a les portes de la UE. I ningú pensi, aquí a Espanya, que la llunyania evita la preocupació. En absolut, som i estem en la UE, i formem part de l’OTAN com eina de protecció de tots els Estats que conformen la nostra realitat. No es pot permetre cap nova agressió a un país fronterer, molt probablement futur soci nostre. Es un bon moment per avaluar i reflexionar sobre la proposta de Josep Borrell de crear una forca d’intervenció ràpida, com llavor del futur exèrcit de la UE. No queda altre remei que constituir un exèrcit propi per no haver de dependre en tot i per tot, del principal soci extern, els EUA. Torno al principi. No val a pensar només en la política interna, perquè a les portes tenim un greu problema extern. Els qui tenim aquesta visió, ens donem compte de la necessitat de fugir de petites batalles, per encarar la urgència de reforçar la UE, en tots els seus àmbits. I agradi o no , l’àmbit militar, és un d’ells. La Rússia de Putin, només s’atura quan veu el perill d’aprop i més potent que el seu. Toca fer-li veure la intocabilitat d’Ucraïna i retirar tropes per evitar incidents que puguin provocar situacions perilloses. Jugar amb foc, sempre és perillós i més en determinats espais fronterers. Si algú tenia algun dubte sobre la necessitat de reforçar la potència militar de la UE, ara en té un exemple paradigmàtic.