Joan Roma

LLUÍS LLACH, LA CAIGUDA D’UN MITE. Ningú podrà negar la valentia, el coratge, la lluita per les llibertats durant els complicats anys de la dictadura franquista, i les aportacions personals i artístiques en pro d’aquesta lluita. Ha estat un referent , al costat de molts altres ,i les seves cançons han marcat tota una època. No en va algunes es van convertir en autèntics cants de llibertat, i contra la repressió. També ho podem dir d’altres com en Raimon, Serrat, Pi de la Serra, Ma del Mar Bonet, ... El que sorprèn ,i em causa perplexitat i decepció, és assistir a la caiguda d’un mite, empès per un afany desmesurat de protagonisme mal entès, volent entrar en lluites contra un Estat democràtic, situat en el número 19, a nivell mundial, com a democràcia plena, i fer-ho amb eines similars a les fetes servir contra el franquisme. Veure’l ficat en primera línia del procés independentista, causa sorpresa i estupefacció. No per les seves idees independentistes, sinó per fer mal ús dels drets d’un Estat democràtic, per actuar-hi en contra. D’ell no es podrà dir que no hagi voltat món i no hagi vist com està la situació a dotzenes de països , en els cinc continents. Tampoc podrà dir que Espanya no sigui un país democràtic, perquè totes les agències de supervisió i control, la situen dintre dels 23 països amb democràcia plena, sobre 167. Aleshores, a què ve trobar-lo fent ús de la demagògia més tronada, anant a fer bolos per multitud de pobles i ciutats, explicant a la gent mentides contundents com la validesa del procés, la immediata declaració d’independència, l’alliberament nacional, el futur esplèndid que ens esperava.... i tants i tants altres enganys que durant més de tres anys, va anar predicant per terra, mar i aire. Com pot ser que cregués en semblants enganys ? Es que el van enganyar a ell, els capdavanters del procés ? O es que es va prestar a enganyar els altres ? Voldria saber la veritat perquè la seva fama i el seu passat, va ajudar a promoure el procés, i fer que molta gent se’l cregués. Se sent responsable de la situació on hem arribat ? Creu realment que el seu paper ha estat el correcte en un país com el nostre ? O s’ha perdut en els llimbs, o s’ha cregut un nou messies, que ha de mostrar el camí a un poble perdut, sotmès a una democràcia que ell no comparteix, i que volia trencar, vulnerant el que el poble català havia votat i elegit. I no es dona per al·ludit en la situació actual. Ell continua a les ordres dels mandamasos d’un procés fallit i fracassat però , a falta d’altra feina, deu pensar que li toca muntar un altre engany, en el paper de representant i impulsor del Consell per la República. O fins i tot convertir-se en la veu de no sabem qui, per anar contra els JJOO d’Hivern. Posats a fer, aviat el veurem anunciant qualsevol altre esdeveniment, cert o fals, per estrany que sigui, per considerar que el seu nom, mou multituds. Ja no. Es trist veure la caiguda d’un mite. Quedarà la seva immensa obra com un dels principals cantautors que hem tingut. Però, baixarà de nivell com escriptor de novel·les, i caurà en la mediocritat en el seu paper com polític. S’ha situat al mateix nivell que tants altres il·luminats, i enganyadors que volien vendre fum, fent creure era encens celestial.