Joan Roma

EL PSC, RECUPERA EL PROTAGONISME PERDUT. Aquest cap de setmana, s’ha celebrat a Barcelona, un Congrés extraordinari per oficialitzar el relleu al capdavant del partit. De Miquel Iceta a Salvador Illa. Un relleu ordenat, ben planificat i degudament culminat. Pels no avesats a la terminologia política, cal saber que si en molts partits, es parla del Secretari General com el qui ostenta la màxima representació, en el cas del PSC, és el Primer Secretari, perquè altres càrrecs son Secretaris de cada àmbit o sector. Així, doncs, el més elevat de tots, és el Primer. Des d’avui, doncs, el màxim responsable del partit, és Salvador Illa. D’aquesta manera s’ajunten dos càrrecs en un. El de cap visible del partit, amb el de cap visible del Grup Parlamentari, i de candidat a la presidència de la Generalitat. Es tracta, del primer partit de Catalunya, en militants, sí, però també en vots i en representació parlamentària. Cal recordar la victòria socialista a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. I de fet, aquest era l’objectiu del Congrés. Oficialitzar aquesta realitat, però sobretot iniciar el camí cap a les eleccions municipals de maig de 2023, i preparar les properes eleccions al Parlament que poden ser en qualsevol moment. Sí, tothom té clar que les voldran fer després de les municipals, però no hi ha res segur, a la vista de les guerres internes entre ERC i Junts x Cat, i de tots ells amb la CUP. El primer gran embat serà a les municipals de 2023. Falta just un any i mig, un instant en política, perquè tot s’ha de preparar amb temps i constància. Hi haurà tres en joc, el PSC, ERC i Junts x Cat. Cadascú busca la màxima representació perquè d’aquests resultats en depenen dos altres nivells institucionals: els consells comarcals i les diputacions. En aquestes, el retorn al protagonisme del PSC es traduirà amb unes dues-centes llistes més que a les passades. La travessia del desert de la mà de Miquel Iceta, ha estat dura i molt llarga, però molta gent té ganes de retornar al bon govern, primer a nivell municipal, després a d’altres nivells. Després de dotze anys d’alts i baixos, els ciutadans demanen i volen seguretat, placidesa i eficiència. Si miren la trajectòria d’uns quants centenars de municipis, és lògic vulguin recuperar el temps perdut. I fetes aquestes, se suposa vindran les generals i tot seguit les del Parlament. Res és segur perquè la regularitat no és cosa catalana. Portem anys d’improvisació i alteració de normes, i no crec sigui temps de recuperar el passat. Més aviat veig una enorme inestabilitat que pot fer convocar eleccions en qualsevol moment. Quan aquest arribi, serà el gran moment. El moment de passar comptes i demostrar que les promeses fetes, els embats duts a terme, les batalles perdudes han de donar pas, a un govern estable i de progrés. Un govern de gent preparada, amb idees molt clares i eficàcia segura. Serà el moment del gran canvi. Així estan les coses, així ha anat un Congrés, esperat i desitjat per girar pàgina a una trajectòria molt complicada, per obrir-ne una altra de futur. Un futur radicalment diferent de tot el viscut en la darrera etapa. Estic convençut que la societat catalana li farà encara més confiança que a les darreres com per poder assumir el timó de la nau, recuperar brúixola i carta de navegar, i inflar les veles cap un nou progrés. Prou falta ens fa, a tots plegats.