Joan Roma

BERGA, CIUTAT A LA DERIVA. No ha tingut gaire sort Berga, amb les seves alcaldies i equips de govern. A diferència de la majoria de capitals de comarca, des de la recuperació de la democràcia municipal l’any 1979 fins a dia d’avui, s’han desaprofitat nombroses ocasions per donar un salt qualitatiu a la ciutat. Arreu del país, s’han aprofitat els bons anys d’ajuts de totes les administracions, dites superiors: Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Govern Central i Unió Europea, per presentar projectes de tota mena i així, posar al dia la ciutat, en matèria d’infraestructures, equipaments i serveis. Només falta visitar les capitals del nostre entorn, per veure com Berga, ha quedat enrere i no ha trobat el camí adequat. Després de tants anys de desaprofitar ocasions, molts van pensar en un canvi radical al capdavant de l’Ajuntament, amb un govern de la CUP. Al cap de 6 anys i mig, no solament no hem millorat sinó que anem a la deriva. No hi ha un equip potent i preparat a la sala de màquines, sinó un govern de CUP – ERC que va en un vagó del tren, no a la màquina, i això es nota en el dia a dia, i encara més en la planificació i programació futura. Portem un enorme retard en la modernització i equipació de la ciutat. No es pot entendre una capital sense una estació de busos, però encara menys, amb un enorme espai com la Rasa dels Molins, incompatible amb un centre urbà, pràctic i atractiu. O un casc antic, en un estat deplorable, amb multitud d’edificis que amenacen ruïna. No s’ha sabut donar utilitat ni als vells Jutjats ni a l’edifici del CAT, a l’entrada centre de la ciutat. I si entrem en temes ja més delicats, incomprensibles situacions la del Santuari de Queralt, la de l’Hotel Berga Parc, o la paràlisis del Parc Natura, entre d’altres. No és fàcil governar una capital de les dimensions de Berga, massa petita per unes coses, massa gran per a d’altres, però precisament aquí rau l’interès en trobar el just equilibri per aprofitar el màxim la seva situació i condicions. Per una banda, l’ajuntament no ha sabut treure el màxim profit de la capitalitat, i per altra, la Generalitat no ha destinat a Berga, les inversions que pertocaria per a poder exercir d’autèntica capital del Berguedà. Aquestes carències s’han anat allargant i complicant al llarg dels anys fins arribar a dia d’avui, en que veiem una manca d’ordre i concert en l’acció municipal. Els problemes van per davant de les solucions, tema terrible per una administració. La gestió diària absorbeix totes les forces dels partits de govern, i no deixa espai per repensar la ciutat. Ni per repensar ni per actuar en uns nivells més elevats dels més quotidians. I fins i tot els més quotidians no son portats amb la rapidesa i eficàcia requerides. Hi ha queixes de la ciutadania, en nombrosos serveis i espais. Falta dedicació, falten mitjans humans i tècnics, per a fer funcionar l’aparell tècnic i administratiu de la ciutat, i sobretot falten connexions i gestions als més alts nivells per atreure ajuts i inversions per pal·liar les deficiències històriques i presents. Tenim un equip de govern a la deriva. Hem de començar a preparar el que ha de ser l’equip de govern alternatiu, per d’aquí un any i mig. En això, estem.