Joan Roma

TENIM LA JUSTÍCIA QUE ENS MEREIXEM ? Les darreres xifres, relacionades amb la Justícia, corresponents a l’any en curs ( 2021) ens diuen que Espanya té un total de 5.320 Jutges i Magistrats, dels quals un 54,8 % son dones. Corresponen 11,2 jutges per 100.000 habitants . Es poc, és molt ?. Poc, si tenim en compte que la mitjana dels països de la UE se situa en 17,7. Oimés ,si tenim present que l’afecció a litigar és major a Espanya que en altres països del nostre entorn. Així, és com s’entén millor els enormes retards en multitud de processos. Tenim un problema amb la Justícia. Evident. Ara bé, tenim una bona justícia en matèria de qualitat ? Jo diria que la qualitat és raonablement bona. Sempre millorable, però similar i fins i tot millor que bona part dels països del nostre entorn, tot i que molts puguin pensar el contrari, a la vista de les constants tensions en els nivells més alts de la Magistratura. Però, la Justícia s’ha de valorar en el seu conjunt, i no per l’acció d’uns pocs tribunals i uns pocs magistrats que acaparen els grans titulars pels temes que tracten. En general, la Justícia és lenta, però justa. Son milers els jutges i jutgesses que fan un treball callat i rigorós, dictant resolucions sense especials discrepàncies ni controvèrsies. Formen part de la saludable rutina d’impartir justícia sense estridències. I que la Justícia, és justa i insubornable, en la immensa majoria dels casos ho demostren fets tant contundents com haver cridat a declarar presidents de govern, ministres, alts càrrecs de tota mena d’institucions, sense cap mur que les parés o les desdibuixés. Estan a presó o hi han passat personatges dels més alts nivells de la societat, la política, i les institucions. Fins i tot aquelles que semblaven intocables. Ningú està per damunt la llei. Aquest principi ha quedat constatat, encara que algú ara vulgui fer veure altra cosa, en relació a la casa reial. Quan hi ha sospites, s’investiguen, i si apareixen proves , la investigació es converteix en imputació i segueix el seu curs, peti qui peti, toqui a qui toqui. No comparteixo, en absolut, les acusacions de parcialitat o repressió en els casos lligats al procés independentista. Si hi ha hagut delicte, s’ha d’investigar i castigar, de la mateixa manera que en qualsevol altra acció d’efectes similars. I, lògicament hi ha alguns casos d’especial rellevància, on es qüestiona la imparcialitat. I en alguns casos els dubtes han estat fonamentats. En un àmbit com aquest, i amb les xifres abans esmentades, és inevitable tenir alguns casos aïllats de comportaments inadequats. El problema seria si no es prenguessin mesures per a corregir-los. Dit això, aquests casos no poden posar la Justícia en entredit, i de fet, les avaluacions internacionals, deixen en un bon lloc Espanya. Amb tot, s’ha d’anar més lluny en la modernització i millora de la Justícia. Han d’arribar noves generacions de jutges, i dotar-les de més mitjans, per agilitzar tràmits i resolucions. No és de rebut veure sentències de temes de 8, 10 o 12 anys enrere. La rapidesa, agilitat i proximitat, han de ser les grans prioritats dels propers temps. I apartar de forma més immediata qui no sigui digne del càrrec. Aquests son els elements essencials de cara l’immediat.