Joan Roma

QUE DECIDEIXIN ALTRES !!! Quan un Govern, en comptes de valentia i idees clares, es dedica a enfrontaments interns i gesticulació externa, és lògic prengui decisions com la dels darrers dies, relacionada amb les energies verdes. En resum, ve a dir: no ens porteu maldecaps ni ens vulgueu fer-nos mullar, a l’hora de decidir on deixem posar aerogeneradors, hortes solars, parcs eòlics, o coses semblants. Primer poseu-vos d’acord, on les voleu, i després ja les estudiarem per dir si ens agrada el lloc triat o no. I ja està, aquí pau, i allà glòria. Veieu com de fàcil es governar !!! De fet, aquesta via, fa anys que funciona si bé no s’havien atrevit a posar-la per escrit i mostrar-la al món mundial. Han perdut la vergonya i venen la gran decisió com un avenç en la participació del territori, encolomant als ajuntaments, bona part de la responsabilitat. I a veïns i propietaris, la resta. Hem obert, doncs, una nova caixa dels trons, a tot el país. Qui serà el valent, qui serà el que vulgui donar el primer pas ? Algú s’atrevirà a dir que el país necessita lluitar contra el canvi climàtic i això obliga a posar els mitjans per aconseguir-ho ? Tots diran sí, però en un altre lloc. I ja està, no cal treballar ni buscar més. Hem tancat el cercle i direm no a tot el que vulgui venir a Catalunya, confiant en algun miracle que trobi una font d’energia transparent, sense ocupació de territori, ni línies de connexió ,ni impactes visuals. Així anem. Si algú tenia algun dubte sobre la immensa mediocritat de tots i cadascun dels membres del Consell Executiu, ha sortit de dubtes. Ja els pot posar tots en el mateix sac. Tots busquen a qui encolomar culpes, a qui descarregar responsabilitats...i a viure, que la vida son quatre dies. El país i la seva gent, son secundaris. El problema és que la maleïda realitat s’imposa, i si ja anàvem amb un immens retard en lluitar contra el canvi climàtic, amb aquesta decisió, passarem a la cua dels territoris, i ens posarem a l’alçada de les regions més retardades de la UE. Assolirem un nou rècord, en el pitjors dels àmbits, en el pitjor dels moments de la nostra història. L’únic avantatge que hi veig, és la constatació que aquest Govern no té remei. Jo ho tenia clar, però molta gent, no. Potser a la vista d’un nou exemple d’incapacitat per governar, hi haurà qui canvií de bàndol, i comprengui que només repetint “independència” com un mantra no n’hi ha prou, i convé canviar d’equip. Sense tirar les campanes al vol, veig alguns canvis en aquest sentit. Persones profundament ecologistes veuen passar oportunitats i comproven la covardia del Govern. Ja no només en aquest gran tema, sinó amb altres que tampoc son lidiats per falta de coratge o per sotmetiment a col·lectius determinats. La suma de tantes renúncies i covardies, fan de Catalunya, un país de segona divisió. Hem perdut prestigi, hem perdut pes econòmic, industrial, turístic i lideratge. Tantes pèrdues obliguen a una reacció ràpida i contundent, i aquesta només pot venir de la mà d’una altra força política preparada i valenta. Ja la tenim, en el PSC. A la propera s’ha de produir el canvi.