Joan Roma

LA CUP ES DIVERTEIX. Jugar al Monopoly a casa, pot ser divertit i una bona manera de passar el temps. Altra cosa seria si es jugués amb diner real. Aleshores les coses canviarien radicalment i donarien lloc a dures i llargues disputes entre tots els jugadors per molt amics o familiars que fossin. En matèria política sempre m’ha donat la impressió que juguen, sense donar-se compte de la realitat real en la que actuen. Poden dir i fer, el contrari del que prediquen, perquè sempre troben una excusa per justificar el canvi de pensament. Es el triomf de la irresponsabilitat. Es a dir, de no assumir mai cap responsabilitat directa ni indirecta, perquè sempre és dels altres. Ells poden proposar, contradir, rectificar o suspendre qualsevol decisió, per important que sigui, perquè estan contra tot i contra tots. Ostenten la veritat i la puresa dels seus plantejaments i no pot haver-hi ningú que els contradigui perquè no tenen la força moral per fer-ho. Ja està. Així de simple, així de contundent. I avui, ho tornem a comprovar. Han votat i han decidit presentar esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent, i al mateix temps continuar “negociant” més canvis, per avaluar si al final els voten o no. Però, per ells si no hi ha pressupostos no passa res. Al contrari, quan pitjor, millor. Fa pocs dies retreien a ERC no haver presentat esmena a la totalitat als pressupostos generals de l’Estat. Ells defensen que millor torpedinar-los i evitar la seva aprovació. Les conseqüències? Es igual, el món no deixarà de girar, i si milions de persones queden desemparades, la culpa és del règim capitalista. Ja està, tot resolt, tots tranquils. El que sí m’ha sobtat molt, és la reducció brutal d’efectius de la CUP. En pocs anys han perdut la major part de la militància fins el punt de quedar en els óssos. Suposo tots recordarem les assemblees de 6 o 7 anys enrere en que es reunien en grans pavellons, i grans escenaris, amb milers d’assistents i milers de votants. Només cal recordar aquell famós, estrany i mai ben explicat empat a 1.515 vots, a finals de 2015. Doncs bé, ara, hi havia 509 donats d’alta per votar, i han votat 462. Es a dir, no arriben ni als 550 militants, de manera que pràcticament tots son els que formen part de llistes municipals, al Parlament , al Congrés, i poca cosa més. En resum, és un partit de quadres, sense bases de militància. Un canvi brutal, perquè deixa enrere la imatge i la consideració d’un moviment de masses, amb un funcionament assembleari, innovador, respecte els partits tradicionals. Ja no. Des d’avui, queda clar que les CUP conformen un partit, similar a qualsevol altre, amb un molt reduït àmbit de militància. Difícil explicar la rellevància que volen tenir, amb unes xifres tant reduïdes. Dit això, ara han de presentar l’esmena a la totalitat i fer veure que va en serio. Han de criticar i exigir canvis importants en el projecte de pressupost, perquè sinó serà fer comèdia. I al final, decidir si el voten o no. Francament, és un penós espectacle que hauria de comportar trencar aquest tripartit i buscar una sortida seriosa. Estem parlant de temes essencials, no de jugar al monopoly.