Joan Roma

EL SILENCI DELS ALCALDES. Amb una certa perspectiva de temps, toca avaluar el paper dels alcaldes i regidors en tota la trama del procés independentista. S’ha parlat molt de la responsabilitat del President i Consell Executiu, dels diputats i membres de la Mesa del Parlament. Sí, aquest conjunt d’alts càrrecs, foren els principals protagonistes i responsables de l’actuació contra les lleis vigents, vulnerant la Constitució i l’Estat d’Autonomia, però sense l’activa col•laboració i participació de càrrecs municipals, moltes actuacions no s’haguessin dut a terme, o haurien tingut, menys ressò mediàtic, i menys seguiment popular. Tenen, doncs una gran responsabilitat en tot el que va passar, i en la deriva posterior, cap un país dividit, controvertit i empobrit. La condició d’alcalde, ve donada per pertànyer a una candidatura que es presenta a les eleccions municipals. El primer requisit és que aquesta candidatura ha de ser democràtica. Es a dir, hagi acatat les lleis vigents. Sense aquest primer requisit la presentació és impossible. Una vegada elegits regidors, jurem el càrrec, sota el principi de guardar i fer guardar els preceptes constitucionals i estatutaris. Finalment esdevenim alcaldes, per elecció d’una majoria de regidors del Consistori. Aleshores, tornem a jurar el càrrec. Queda clar, doncs, que tots els alcaldes hem jurat dues vegades fidelitat als principis bàsics de la democràcia. I queda clar que centenars d’alcaldes i regidors, van cometre perjuri, en diverses ocasions i moments, durant els anys del procés. Pèssim exemple cap els seus conciutadans, oimés quan part de les seves decisions i actuacions suposaven trair els sentiments i creences de bona part dels seus administrats. L’exemple que ha de donar un càrrec públic va saltar pels aires, en moltes i delicades situacions. Després vam veure incompliments generalitzats sobre les normatives de símbols i protocol, relacionats amb banderes, retrats i altres elements consubstancials a la democràcia, arribant a substituir la bandera oficial de Catalunya per altres de partits polítics, a la seu de la representació del poble o ciutat. I no solament això, convocatòries de plens, aprovacions de mocions a tort i a dret proposant vulnerar lleis i normatives; acompanyament a càrrecs imputats davant els tribunals de justícia, o fins i tot signatura de Decrets, recolzant accions fora de la legalitat. Tot plegat, acompanyat de grans actes de covardia, a la vista que molts d’aquests suposats Decrets, no tenien cap cobertura legal. Papers en blanc, sense número de Decret, sense passar a Llibre de Decrets. En resum, pura actuació de cara a la galeria, en un vergonyant exemple de populisme barat. Han passat dies, mesos i anys, alguns es queixen de les actuacions judicials dutes a terme, per retre comptes. Vergonyós espectacle d’excuses, ignoràncies, i justificacions infantils sobre els seus actes, en aquells anys. Al final, alguns no sabien res del que passava. Ni havien convocat plens, ni havien aprovat mocions il•legals, ni donat claus a ningú, ni fet despeses injustificades....Penós espectacle. Almenys una mica de coherència i valentia. Molts van plegar o els van fer fora, a les darreres eleccions, però és que mentir, fugir o mostrar covardia és el darrer que s’espera dels representants de la voluntat popular.