Joan Roma

ASTÚCIA O CARA DURA ? Es fa difícil agafar-nos per sorpresa perquè portem 10 anys, de sorpresa en sorpresa, fins arribar a esgotar tots els adjectius del diccionari català. El dia que historiadors seriosos, no a sou del Govern de la Generalitat, facin un estudi i recull de despropòsits, lligats al procés independentista, els sortirà un volum molt més gruixut que la Bíblia. El darrer capítol a l’hora d’escriure aquest article. Puntualitzo, a l’hora d’escriure aquest article, perquè en aquest mateix moment segur hi ha algun capitost del procés o millor dit, del post procés que ja deu maquinar alguna altra acció, estratègica, però vaja torno al tema, a dia d’avui, és notícia la proposta de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per modificar les normes , de manera que el dia que la cridin a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no hagi de deixar la presidència, i amb ella, l’escó al Parlament. Passarà a ser una ciutadana més, imputada per diversos delictes comesos sent presidenta de l’Institut de la Lletres Catalanes. I, té tots els números per a ser condemnada i inhabilitada per uns quants anys. Una feliç via per deixar de veure, una de les persones menys idònies per ocupar un càrrec de responsabilitat, oimés si es tracta del segon en importància. La seva trajectòria i comportament son impropis d’un país seriós. S’ha agafat els càrrecs com a propietària d’una finca, que pot governar com li vingui de gust. No té cap sentiment d’objectivitat ni respecte per un càrrec que ha de ser de coordinació i protecció dels drets de tots els membres del Parlament, evitant baralles i implicacions directes en l’acció del Govern. Tot el contrari del que figura en un càrrec presidencial. Es més, sovint s’erigeix en flagell contra ERC, o contra qualsevol dels grups de l’oposició al Govern. Entra quan li sembla en els conflictes i hi participa, sense pensar que no solament trenca la trajectòria dels presidents que l’han precedit, sinó que marca un molt mal camí a seguir. No és estrany que no compti amb les simpaties de ningú. Es més, estic convençut que tothom espera amb delit la crida a la compareixença judicial. Què farà ? Impossible de predir però em temo molt que portarà la institució a llocs mai imaginats. Què passarà si es nega a dimitir ? Més ben dit, què haurà de fer el Parlament, quan sigui cridada a declarar com imputada, i consideri que no ha de renunciar al càrrec ? Veurem la presentació d’una moció de censura, amb participació de tots els grups parlamentaris, menys el seu ? Tot és possible, en el nostre país, i en les nostres institucions. S’ha maltractat tant la legislació vigent que molts consideren que no ve d’aquí, fer-ho una mica més. I entre els que així pensen, segur hi tenim a la presidenta Borràs. Com a propietària del càrrec, s’ha cregut que pot fer i desfer al seu gust i conveniència. Qui la pot parar ? Només la Justícia, quan tingui condemna ferma, però prèviament ho ha de fer el propi Parlament. Si disposem d’una norma per lluitar contra la corrupció que estableix la renúncia quan una persona és imputada i portada a judici, s’ha de complir. No fer-ho equivaldria a trencar, una vegada més, amb la legislació vigent. Es a dir, amb el principi de respecte a les lleis. I això passaria en la màxima institució del país. Es això possible ? Possible, sí, perquè ja ha passat, ara bé, repetible ? Ja ho veurem. Son tantes les inimaginables coses que han passat, que una més no ens sorprendrà. Deixo per d’aquí unes setmanes, la resposta al repte que la presidenta Borràs planteja al Parlament. Si es permetés la seva continuïtat, seria millor, pensar en si el nostre Parlament manté les bases per les quals fou creat.