Joan Roma

A FAVOR DELS JJOO D’HIVERN. Portem uns anys d’autèntica deriva de govern, i amb ell de la pròpia societat catalana, que veu com ningú vol prendre compromisos ni s’atreveix a posar-se al timó de la nau. Resultat: incertesa, desorientació i manca de rumb. Qui calla, atorga, i considero que els que vivim en els territoris d’alta muntanya, hem de mullar-nos i dir el que pensem. No podem deixar en mans dels anti tot, les decisions que ens afecten a tots. Ara mateix hi ha un grup que considera poden convertir-se en la veu dels Pirineus i parlar en nom de tots. No, no, en absolut. Aquest és un territori gran, plural i divers, de manera que tots podem opinar, però el Govern ha d’actuar. I no pot ser que el Govern, no sàpiga què fer. O pitjor encara no s’atreveixi a prendre decisions ni avançar en un tema tan rellevant com aquest. Si volem celebrar els JJOO d’Hivern, el 2030, cal seguretat i convicció en el projecte. No és propi d’un Govern mostrar dubtes, incerteses, o voler quedar bé amb uns i altres, quan el que toca és prendre decisions, i mostrar credibilitat. Com podem presentar una candidatura si posem condicions que comporten grans incerteses i interrogants ? Vol o no vol el Govern de la Generalitat, impulsar els JJOO d’Hivern ? Vol o no vol fer-ho de la mà del Govern d’Aragó, per poder disposar d’àmplies àrees esquiables? Vol o no vol organitzar una consulta sobre el tema? A qui es preguntarà ? Quan? Ningú ho sap o almenys ningú ho té clar, i estem a finals de 2021. Increïble, perquè ningú pot prendre seriosament aquesta candidatura, amb tants interrogants. Com pot avaluar el Jurat, una candidatura que no té clar, els llocs concrets de celebració, ni si tindrà el vist i plau del territori, ni si els dos Governs afectats, es posaran d’acord o no ? Les coses o es fan bé, o es deixen de banda. No podem tornar a fer el ridícul, en un tema com aquest. Sense ser practicant de cap esport de neu, considero de gran importància la celebració dels JJOO d’Hivern, per mobilitzar recursos suficients com per posar al dia les infraestructures, equipaments i serveis de diverses comarques de muntanya. Es el que va fer Barcelona amb els de 1992. Hi hagué un abans i un després d’aquells JJOO, doncs, bé, també pot ser-hi en el nostre cas. I no deixen de ser demagògiques les raons dels contraris, avisant de perills immensos , preferint la situació present, sense preocupar-se per un despoblament i una falta de llocs de treball que porta a la desertització de milers de quilòmetres quadrats. Es fàcil anar contra tot, si es tenen les espatlles ben guardades i un bon sou garantit, però quin futur ens espera si no posem al dia multitud d’infraestructures, equipaments i serveis que han quedat totalment desfasats? I sí, estem d’acord en que les coses s’han de fer bé, i minimitzar els impactes paisatgístics i medi ambientals, però no podem viure només de veure rocs i muntanyes. Cal tenir-hi llocs de treball i aprofitar els recursos que ens ha donat la natura. Amb seny i prudència, podem celebrar uns JJOO d’Hivern, obtenint-ne grans beneficis i molts pocs perjudicis. Es això el que pretenem els partidaris de la celebració.