Joan Roma

POR A GOVERNAR. Si es té por a prendre decisions, millor dedicar-se a un altre ofici que al de governar, perquè toca prendre’n cada dia, i en cada moment. Seran més o menys importants, però va en el càrrec. Faig aquesta introducció a la vista dels dubtes , estires i arronses del govern de la Generalitat. No hi ha tema mínimament important que no comporti un tremolor de cames ben visible per a tothom. I res pitjor en aquesta situació que voler governar, perquè esdevé impossible. Puc posar una dotzena d’exemples en només tres o quatre mesos. Per raons d’espai, mirem-ne només tres o quatre. Agafem el tema de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Semblaria que després d’anys i panys de reclamar-lo, no sortiria ningú a qüestionar-lo. Doncs sí, ni que fos amb arguments ben poc sòlids. Puix que hi havia una mínima contestació, millor voler quedar bé, i dir que s’ha d’estudiar més, i millor. Resultat, adéu inversió. Adéu a un aeroport de primera divisió. JJOO d’hivern. Reacció semblant. Hem passat d’un recolzament ple, a començar a posar-los en dubte o dir que han de ser els habitants de no sabem ben bé quines comarques, els qui ho decideixin. Es a dir, presentarem una candidatura sense cap garantia de suport oficial del nostre govern. La millor via per perdre la designació. Parcs eòlics i solars. Fem grans prèdiques i discursos a favor de les energies netes, però no sabem on posar-les, perquè a tot arreu apareixen grups o grupets en contra, de manera que on dèiem endavant, diem enrere. Impossible trobar interessats perquè no tenen cap garantia per les seves inversions. Ampliacions carreteres. Tant aviat les impulsem com les parem, i si apareixen dificultats les deixem per a més endavant. No sabem ben bé per a quan, però seran altres els qui hagin de prendre la decisió. Ara mateix no tenim cap idea de com enllaçar la E-9 al seu pas per la Cerdanya. Es a dir, no sabem com continuar una via europea per connectar la part espanyola amb la francesa. Seu de l’Hermitage. Una inversió i un museu enveja de mig món, no té lloc concret ni decisió presa per a poder-se ubicar a la ciutat de Barcelona. L’alcaldessa no el vol en el port, i tampoc aporta cap ubicació concreta. Té por a prendre una decisió com aquesta, que en altres ciutats del món, haurien pres al cap de tres mesos. Podria continuar amb tants altres exemples. Queda clara la situació de paràlisis i por a governar. Es hora de jubilar, i animar a tots aquests polítics a dedicar-se a altres activitats. Son tòxics per al nostre futur.