Joan Roma

MOCIONS, A FALTA DE PROPOSTES. Durant molts anys, vaig aconseguir lliurar l’ajuntament de mocions inútils, cosa que no han fet la majoria d’ajuntaments. Més per curiositat que per interès polític, faig un seguiment del que passa en un bon nombre de municipis de la Catalunya central, i he de reconèixer que el panorama és desolador. En alguns casos es dedica més temps a parlar de temes aliens al municipi que no pas a temes propis. Clara prova de que els components del Consistori no saben gaire què dir ni què proposar. Pels no avesats a les tècniques municipals, cal dir que una moció és una proposta formulada per un o més grups municipals per a ser tractada en un ple municipal. Pot tractar sobre un tema municipal o totalment aliè. Pertoca a l’alcalde, considerar si una moció ha de ser inclosa a l’ordre del dia, o no, en funció del que estableix la normativa vigent. De totes maneres, son molts els que consideren automàtica la seva inclusió, per evitar consideracions polítiques de restringir els temes a tractar, o entrar en batalles sobre quines sí, quines no. El resultat final, és una mala praxis, mitjançant la qual, alguns grups a l’oposició s’afeccionen tant a la presentació de mocions de qualsevol tema, que fins i tot obliden la prioritat de tractar sobre temes del propi municipi. Es volen convertir per uns instants o unes hores, en diputats o senadors, frustrats ,que troben en un ple municipal l’altaveu per a discursos i batalles que no tindran cap mena d’utilitat pràctica. Queda clar que tot el que s’aprova en un ple municipal lliga l’equip de govern si afecta competències municipals, però no té cap conseqüència pràctica en la resta de casos. Cada administració depèn dels seus òrgans, però no de les d’altres. Així, doncs, en el cas de mocions aprovades en plens municipals, el seu destí és la paperera de la història. O si voleu el pas cap un arxiu de la institució on s’hagi enviat. Els proposants tindran la satisfacció d’haver pogut tractar un tema determinat, que figurarà en l’acta del ple, serà reflectit o no en la premsa local o comarcal, i ja està. Final de recorregut. Haurà valgut la pena ? Pels proposants se suposa que sí, i ja estaran pensant en dues o tres més, per a plens futurs, per a d’altres, hauran girat pàgina, sense més destí que l’oblit. Algun dia s’haurà de fer un intens i extens debat sobre la presentació, debat i votació de mocions, alienes a la realitat municipal. Fa anys que en parlem, però mai és el moment apropiat per a acotar aquesta pràctica. Per alguns partits és impensable restringir aquesta anomalia. Volen poder parlar en els plens municipals de combatre el canvi climàtic, les desigualtats en el món, el cultiu dels transgènics, la persecució de minories, l’ús de l’energia atòmica, contra els insecticides, contra el plàstic, sobre el futur de la monarquia, sobre l’exèrcit,...i un centenar d’altres temes. Així, doncs, sóc realista i poc optimista sobre l’aprofitament del temps, els recursos i els debats sobre els temes propis. Continuarem veient com es munten batalles intenses sobre temes que acabaran a la paperera. Seria preferible limitar-se a les competències , i evitar perdre el temps en debats estèrils. De moment, no es va per aquest camí.