Joan Roma

AUSTERITAT I BONA GESTIÓ. De fet, aquests conceptes han d’anar estretament lligats en qualsevol càrrec públic, sigui quina sigui la institució on l’exerceix. Em revolto quan escolto les queixes del Govern, culpant Madrid de totes les deficiències. I és cert que cal aprovar un nou sistema de finançament general de les administracions; de la Generalitat, per descomptat, però també dels ajuntaments, igualment insuficientment finançats, però malgrat tot amb uns nivells d’eficiència que ja m’agradaria tingués la Generalitat. I no et pots queixar si per una banda reclames més finançament i per l’altra et gastes fortunes en autèntics capricis o projectes megalòmans. Estic cansat de veure com el Govern va creant organismes, consorcis, delegacions, direccions generals, comissionats, oficines especials, grups d’estudi, ....amb uns sous descomunals, per no fer res d’autènticament productiu. Si a tot plegat hi sumem el repartiment alegre i partidista de subvencions a entitats, clubs, mitjans de comunicació, grups i grupets, d’ un grapat de milions, any rere any, es perd tota legitimitat a l’hora de reclamar més i millor finançament. En els anys de treball i estudi, a la meva segona pàtria, Suïssa, vaig comprovar què entenen alguns països rics, per austeritat i bona gestió. Parlo de molts anys enrere, quan aquí encara estàvem a les beceroles, en multitud d’infraestructures, equipaments i serveis, però he anat tornant al país, admirant els canvis progressius per adaptar-se a les noves realitats, i estem molt lluny d’ells. No solament lluny, sinó mentalment a les antípodes. Per tenir interioritzada l’austeritat i la bona gestió, res millor que governar un poble petit, i ser conscient dels estalvis petits, per arribar a obtenir-ne de més grans. Cada despesa ha de ser valorada i avaluada per decidir si cal fer-la o no, o si es pot fer, amb menys cost. Pràcticament cada dia hi ha decisions que comportaran major o menor despesa. S’ha de tenir sempre en el cap que els recursos son limitats i convé estalviar en tot lloc i moment. Alguns exemples aniran millor per entendre el que vull dir. Un poble petit pot tenir dos-centres o tres-cents punts de llum a carrers i places. Obrir o tancar l’enllumenat deu minuts abans o més tard, pot suposar uns centenars d’euros al mes, i de rebot uns milers a l’any. Si parlem d’una ciutat amb milers o desenes de milers de punts, l’estalvi o la despesa es xifra en desenes de milers. I és diner llençat. El mateix podem dir per les calefaccions de tots els edificis públics, des de l’ajuntament, a escoles, llars d’infants, equipaments culturals, esportius, de lleure, casals, centres cívics,...uns graus més o menys de temperatura suposa estalvis o despeses immenses. I ja no dic quan hi ha poc control i funcionen en dies de tancament, festes o amb les finestres obertes. I el que diem per la calefacció, ho podem dir pel subministrament d’aigua, de gas, o d’altres energies que es poden utilitzar amb un control rigorós, o pel contrari amb una deixadesa o descontrol absoluts. De tot he vist i conegut al llarg i ample del nostre país. I és que no hi ha despesa petita que no espatlli el pressupost final, perquè tot suma, i moltes sumes fan una multiplicació. Al costat però, d’aquestes despeses ordinàries, cal ser molt rigorós en les extraordinàries, en les quals alguns volen traslladar aspiracions i ambicions que no han pogut cobrir en la seva vida privada. He vist contractacions per festes i festetes que son legals, però èticament i estèticament deplorables. Quan penses que en alguns llocs gasten en una nit el que costa mantenir tots els serveis socials d’un any, se’t revolta l’estomac, i quan veus alguns capricis artístics o monumentals, per passar a la posteritat, penses en la necessitat de que aquest càrrec polític es dediqui a altres activitats. Per això, considero que l’escola municipal, és la millor abans d’arribar a càrrecs de més rellevància o de major volum de gestió. No sempre s’encerta, però, en general qui ha estat al capdavant d’un ajuntament, gasta millor. Es més conscient de les proporcions i de la necessitat d’estudiar més les inversions, abans de dur-les a terme. Pel que he vist i comprovat en aquests quaranta-dos anys de vida municipal i de governs de la Generalitat, estem molt lluny d’aplicar l’austeritat i la bona gestió en tots els àmbits. Es més, considero anem per mal camí i sense ànims de redreçar la situació. Es prefereix reclamar més i millor finançament a l’Estat, sense procedir prèviament a retallar despesa inútil. Es necessita més diner, perquè s’han muntat més organismes per gastar. I gasten sense aportar ingressos ni progrés. Es pura burocràcia, vestida d’excuses per posar-hi gent del partit. Aquesta espiral gastadora ha de tenir un final proper perquè sinó cap país la pot mantenir. I si els que governen no han estat capaços ni valents per retallar-la, han de ser uns altres els qui s’atreveixin a fer-ho. Per això, ens hem de preparar per a rellevar els equips pocs austers i eficients, al capdavant dels ajuntaments i lògicament també al capdavant del Govern de la Generalitat. Pel que fa els ajuntament tindrem la gran ocasió el maig de 2023, amb les eleccions municipals. Serà el moment de renovar consistoris, consells comarcals i diputacions. El primer nivell, el més proper i més essencial.