Joan Roma

AMENACES AL VENT . No hi ha res pitjor en política que fer el ridícul, no donar-se’n compte o pensar que els altres son tan ignorants que creuran totes les coses que escoltin. I, per a alguns pot semblar sincer o verídic, però per a molts altres no, perquè tenen prou informació com per saber que tot és mentida, tot son amenaces al vent. Dic això a la vista de la gestualitat, excessos verbals i insistència d’ERC, entorn la negociació i aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat ( PGE). En totes les institucions, la presentació, debat i votació dels pressupostos, suposa la gran data, la gran sessió, no en va tot el que es vulgui fer, ha de tenir cabuda en els pressupostos. Es lògic tothom demani què pensa fer cada partit, en un tema tan rellevant. Seria lògic també una exposició clara i detallada de la valoració i el contingut, abans de prendre una decisió. Els partits seriosos així ho fan, però n’hi ha d’altres que van donant voltes i més voltes, pensant que tothom està pendents d’ells i que aquestes giragonses posaran nerviosos al partit governant, com per caure en els seus braços i aconseguir tot el que els vingui de gust. La infantilització de la política porta cap aquests viaranys, però el resultat depèn de qui els escolta i qui els negocia. La mediocritat d’ERC ha estat habitual i constant al llarg de tota la seva història, i en tenim centenars d’exemples, en els seus anys de vida. També, ara, actua o més ben dit sobre actua, sense voler reconèixer que té els peus de fang. O sobre el fang, com vulgueu. No li queda cap altre remei a ERC que aprovar els PGE. Per molt que digui o faci, és impensable la no aprovació perquè serien els primers a caure. I és que el govern Aragonès, depèn en tot i per tot, de les decisions del govern central. Quan es té un deute de prop de vuitanta mil milions d’euros i unes obligacions d’amortitzar trenta-dos mil milions en tres anys ( 2021 , 22 i 23 ) s’està lligat de mans i peus a qui els ha de cobrar. Si ara mateix el govern central volgués cobrar aquest deute, ho tindria tan fàcil com retallar de les transferències mensuals una xifra determinada. Si això passés, el Govern Aragonès no podria pagar nòmines ni les factures més urgents. Cauria en una mena de “suspensió de pagaments”. Què passaria a un govern que ni tant sols pugui pagar les nòmines ? Suposo no cal donar més detalls ni explicacions. Així estem, així estan les coses com per saber que per molt que diguin i facin, el teatre acaba al final de l’obra. I el final, ve en el moment que s’han d’aprovar. Ben aviat anirem veient canvis de gestos i d’amenaces per anar justificant el vot favorable. Diran que han obligat el govern central a cedir en multitud de temes i coses, però s’ho creurà qui sigui de la corda. La resta ens ho mirem amb altres ulls. Uns ulls que veuen que els PGE son una bona eina per a tot el país, i per Catalunya, especialment. I com que son una bona eina, s’han d’aprovar. La resta, és comèdia i ganes de fer veure una força que no existeix. No amenaça qui vol, sinó qui pot.