Joan Roma

PALMEROLA, EN EL RECORD. Fa pocs dies El 9 Nou, va dedicar unes pàgines a parlar de l’antiga escola de Palmerola, i en una columna resumia la seva agregació al municipi de Les Llosses. Em permeto donar compte d’una tramitació molt més llarga i curiosa del que pot semblar. Ho explico en tant que protagonista d’una part d’aquella tramitació. La recuperació de la democràcia municipal es produí a l’abril del 79, amb les primeres eleccions municipals. Cal saber que un municipi de menys de cent habitants, havia de comptar amb una Casa Consistorial, presidida per un Alcalde, amb un Consell Obert format per les persones majors de 18 anys, que tenien dret de paraula i vot . Era obligatori tenir un Dipositari i una Secretària . Interventora que podia compaginar dos o tres ajuntaments. Com qualsevol altre municipi, havia de tenir el Jutjat de Pau, presidit per un Jutge de Pau i un substitut. Els càrrecs polítics, eren i son incompatibles amb els judicials. En resum, que Palmerola, amb una vintena d’habitants havia de tenir com a mínim 4 càrrecs institucionals. Va fer bé l’alcalde d’aleshores en plantejar una agregació a un poble veí, vist que els ingressos no donaven per a mantenir cap servei municipal, en un terme municipal gran, amb cases en disseminat. Estudiada aquesta situació, la Generalitat, va iniciar un expedient d’agregació el 25 de juliol de 1989. Prèviament, els veïns havien fet una assemblea veïnal, decantant-se per agregar-se a Les Llosses. Es donava un fet curiós, com que Palmerola tenia un enclavament ( una illa territorial) de 3,31 km2 dintre del terme municipal de Borredà, conegut pel nom de la casa principal: Les Rovires de Baix. Aquest enclavament prové del temps de la creació del mapa municipal d’Espanya. Tot i la manca de documents específics, considerem que el Marquès de Palmerola, va demanar que aquella finca es mantingués dintre del terme de Palmerola, encara que això suposés una disfunció territorial clara. Pensem-hi. Palmerola, comarca del Ripollès, província de Girona, tenia un enclavament dintre de Borredà, comarca del Berguedà, província de Barcelona. L’agregació de Palmerola a Borredà, hagués resolt aquesta disfunció, però en creava una altra, com que un poble de Girona passés a ser de Barcelona. Impossible, sense modificar el mapa provincial. Resultat, agregar Palmerola a Les Llosses i fer d’aquest municipi un dels més grans de Catalunya, amb 114 km2. El 17 de novembre de 1990, es van fer els plens municipals a Palmerola i Les Llosses, proposant aquesta agregació. Per la meva part, vaig acceptar aquesta agregació, fent constar que em reservava el dret a reclamar la titularitat de l’enclavament per passar-lo al terme municipal de Borredà. L’Alcalde de Les Llosses, Josep Ma Pujals, ho acceptava si els propietaris de les finques s’hi manifestaven a favor i es mantenien degudament els serveis en aquest enclavament. Posats tots d’acord, vaig iniciar la tramitació del canvi de l’enclavament per passar-lo de Les Llosses a Borredà. En resum, dos anys de feina, per demanar informes a Generalitat, Comissió de Delimitació Territorial, Diputació de Barcelona, etc. Finalment s’aprovà, i es publicà aquesta agregació en el DOGC ( Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya). Semblava tot resolt, però un mes després, rebem escrit de l’Advocació de l’Estat, suspenent aquesta agregació per entendre que no estàvem legitimats per a modificar els límits territorials de Girona i Barcelona. Les competències en aquesta matèria son dels organismes estatals. I és que si bé l’agregació de l’enclavament no modificava els límits territorials de les dues províncies sí modificava les seves superfícies en el sentit que trèiem 3,31 km2 de Girona per passar-los a Barcelona. La via legal, és una Llei Orgànica, que s’inicia amb un acord del Consell de Ministres, per a tot seguit, enviar-lo a les Corts Generals, per la seva tramitació i aprovació si s’escau. Fet aquest recorregut, l’enclavament quedaria resolt a favor de passar a ser de Borredà. Vista la complexitat, vam decidir els dos ajuntaments mantenir serveis i gestió , de forma conjunta, pels segles dels segles. I així s’ha fet i espero així es faci, fins que algú decideixi resoldre aquesta i altres disfuncions territorials existents a Catalunya o en altres indrets de l’Estat. Palmerola forma part de Les Llosses, pel Decret de 25 de març de 1991, i som magnífics veïns d’abans, d’ara i de sempre.