Joan Roma

NI AMNISTIA NI AUTODETERMINACIÓ. Els partits independentistes,tenen sempre a mà alguns objectius, que saben son impossibles. Es una manera de culpar l’altre, de que no puguin fer el que voldrien. Aquesta tàctica és tant vella com el mateix populisme. Sempre necessita d’un enemic exterior, i Madrid, és el culpable ideal. Després del dret a decidir, en democràcia, sempre hem decidit el què volíem. Portem prop de 40 eleccions demostrant-ho, ara toca vendre la necessitat d’una amnistia, i exercir el dret a l’autodeterminació. Ho diuen i ho repeteixen com una cançó enfadosa que creuen tindrà sort, en algun moment o altre. Doncs, no. Encara que Gabriel Rufian ( ERC) cregui que el govern central pot fer com en el tema dels indults, oblida un fet elemental i essencial. Concedir o no concedir indults era una decisió política, perfectament emmarcada dintre de la Constitució. Per tant, legalment possible. I així s’ha fet. Ara bé, imaginar que el PSOE, pugui vulnerar la Constitució, és viure en un altre món. No tenir sentit de la realitat, i encara menys “sentit d’Estat”. A diferència dels partits independentistes que no consideren important el perjuri ( trencar el jurament fet), els diputats i diputades del PSOE , no. Es a dir, tenen clar que el que es jura, es compleix. Primer punt. Segon punt, qui trenca una vegada la legalitat, la pot trencar mil vegades més. I això no ha passat, ni passarà. En tercer lloc, ni una cosa ni l’altra serien raonables. Perquè concedir l’amnistia a persones que van vulnerar la Constitució i l’Estatut d’Autonomia ? Perquè donar-la a persones que van malgastar diner públic ? Perquè donar-la a persones que van trencar la convivència i la propietat pública i privada ? Podria fer un grapat més de preguntes per actuacions que res tenen a veure amb la defensa de les llibertats. Però, és que a més, tampoc encaixaria amb els preceptes constitucionals. I qui cregui que hi ha forces disponibles a favor d’aquesta opció a nivell parlamentari, és que no s’ha mirat la seva composició. Pel que fa el dret a l’autodeterminació, l’exercim a cada votació que fem, i n’hem fet prop de 40, a raó pràcticament d’una a l’any, d’ençà la recuperació de la democràcia. Però és que no es dona cap dels preceptes per aquest suposat dret, a casa nostra. Així, doncs, qui cregui que el pot demanar que ho faci, i el tramiti per la via reglamentària. Veurà quin resultat dona. Però, vull reiterar una vegada més, un principi elemental. Si els partits independentistes creuen poder amenaçar el govern central amb una nova consulta, que ho intentin. Veuran quin resultat obtenen, a nivell d’aplicació de la legislació vigent. Tot seguit, haurien de tenir present que per a convocar i dur a terme una consulta, ha de voler-hi participar tot el cos electoral, i no només una part. I si la part principal decideix quedar-se a casa, com va fer el 9 – N, de 2014, i a l’ 1 d’octubre de 2017, els resultats son un fracàs. No he vist mai un partit en que només jugui un sol equip, i el donin per vàlid. Algú ho ha vist ? Els partits independentistes poden anar reiterant aquestes dues exigències, però, son ben conscients de la seva inviabilitat. Estaria bé reconèixer la realitat i no viure fora d’ella.