Joan Roma

DE QUI SON LES CARRETERES ? En les darreres setmanes han aparegut diverses noticies relacionades amb l’adscripció a la Diputació de Barcelona de diferents camins que passen a ser carreteres. Això em porta a reflexionar sobre com de mal organitzats estem a Catalunya, i com d’il·lògica és la situació present, sense previsions de canvis en els propers anys. En un país eficient i ben organitzat, les carreteres estarien en mans d’una sola institució, o com a màxim de dues. Aquí, no. Aquí tenim carreteres estatals, nacionals, de la Diputació, i algunes municipals. Un garbuix difícil d’explicar, costós de mantenir, i complicat de reordenar. L’existència de les estatals i les autonòmiques (regionals), tindria lògica, però cap altra. Si realment hi hagués un “seny ordenador” com en la Mancomunitat, a hores d’ara, només hi hauria aquestes titularitats. Però, no, no tenim cap ordenador del sistema. Més aviat tot el contrari. I a falta d’ordenació, el que procuren els ajuntaments, és anar a buscar aixopluc a la Diputació de Barcelona, pregant es facin càrrec dels camins essencials que actuen de carretera perquè ells no les poden ni mantenir ni millorar. Així, és com hem vist l’adscripció a la xarxa de carreteres de la Diputació dels camins de connexió a Gisclareny, Castell de l’Areny i Montclar, en el cas de la comarca del Berguedà. I tot seguit n’hem vist tres més de la comarca de l’Anoia, de manera que a dia d’avui, la Diputació compta amb 287 carreteres ( amb una llargada intermèdia de 5,5 km.) i un total de 1.575 km de xarxa. En un país com cal seria impensable que municipis com els tres enumerats anteriorment no tinguessin connexió per carretera, i no per camí. Es podia entendre 40 o 50 anys enrere, però no a dia d’avui. Així, doncs, ara la Diputació passa a ser-ne el titular amb la previsió d’haver-hi de destinar una considerable suma de diner, per a convertir-les en carreteres i fer-ne el seu manteniment. Aquesta realitat s’ha assumit com a normal, i ningú la posa en qüestió. La Generalitat s’estalvia diner i maldecaps, i traspassa a la Diputació una competència que no li és pròpia. Ho és a falta de que la Generalitat entomi les seves. Però, estem en la dita de “qui dia passa, any empeny” i mentrestant la Diputació se n’ocupi, feina i diner ens estalviem. I lògicament, el diner que la Diputació gasta en carreteres no pot anar cap altres destins. D’això no en parla ningú. Com tampoc, de les compensacions que hauria de pagar la Generalitat a la Diputació per fer aquestes funcions. Com a mínim hauria de pagar la totalitat o una part majoritària. Res de res. Aquesta és una més de les anomalies del nostre país i el nostre govern. I a curt termini no hi veig cap solució. Només es plantejarà el dia que entri un nou partit a governar la Generalitat i decideixi omplir de competències i responsabilitats el govern, sense defugir cap de les seves obligacions. De moment, cap canvi a la vista.