Joan Roma

UN ESTIU MÉS TRANQUIL. Es el meu tercer estiu, sense càrrec d’alcalde, cosa que suposa un descans immens. I és que una de les grans preocupacions era estar preparat per a rebre dotzenes de grups, d’arreu del país ,per passar uns dies d’acampada. Considero molt important el contacte de nens i nenes, i jovent, en general, amb el món rural. Que vegin com s’hi viu i quines son les riqueses naturals que guardem i preservem. També quins son el perills i prevencions que cal tenir, per no prendre mal. I és que al costat de l’ immensa majoria de grups, n’apareixien alguns, amb improvisacions que feien por. Monitors que havien llegit les aventures de Tarzan, de Mowgli o algun altre, s’imaginaven que tot era com a les pel·lícules, amb propostes de fer foc de camp, caminades d’un cantó a l’altre, bivacs a qualsevol indret, i coses per l’estil. Cada estiu teníem alguna trifulga greu amb algun grup, per haver de prohibir determinades activitats. Ja fa una dotzena d’anys vaig prohibir les “proves de supervivència”, consistents en deixar la canalla a la seva sort perquè durant un o dos dies es busquessin la vida pel poble. Es a dir, anar per les cases, proposant fer feines a canvi de menjar i dormir. Mentrestant els monitors s’afartaven en algun dels bars del poble, o en el seu campament. L’any de la prohibició va ser a la vista de que ho havien promogut amb nens i nenes de menys de 10 anys. A partir d’aquell any, en totes les autoritzacions d’acampada, quedava clar que es prohibien totalment, i en cas de no fer cas, els monitors serien denunciats davant els Mossos d’Esquadra. Altres males pràctiques consistien en caminades mal organitzades, d’un poble a un altre, sense tenir present que segons les edats no es poden fer 8, 10 o 12 quilòmetres a ple dia, amb temperatures que esgotaven els participants, fins el punt d’arribar deshidratats , a destí. Amb l’agreujant que tot sovint no havien trucat per informar de l’activitat, pensant que tots els pobles tenen pavellons poliesportius, sales polivalents, escoles i altres centres per passar la nit. O imaginar que podien fer bivac en qualsevol indret perquè si és l’estiu fa calor i si fa calor no cal estar sota cobert. No sabien que moltes nits les temperatures poden baixar moltíssim respecte del dia, amb freds considerables que obliguen a abrigar-se degudament. O pitjor encara, tot sovint es produeixen tempestes amb gran aparell elèctric i trons, que fan tremolar el terra i porten el terror a canalla que no ho havia vist mai. En aquestes ocasions calia activar els serveis municipals, molt petits, en un petit poble, però suficients com per traslladar a cobert, posar la calefacció a ple estiu, per a eixugar la roba, i procurar menjar, si feia falta. En fi, al llarg dels anys hem tingut multitud d’experiències dolentes, que van obligar a activar protocols molt rigorosos per evitar comportaments inadequats i fins i tot perillosos per part de determinats grups d’esplais o grups esporàdics que organitzaven campaments, sense saber el món en que es ficaven. D’aquelles males experiències, n’han sortit bons resultats, de manera que ara son excepció els casos de grups desorganitzats. Feia falta activar supervisions i controls per tallar comportaments inacceptables. Moltes vegades em demanava com podia ser que pares i mares podessin posar els seus fills en mans tant inexpertes i poc segures. Ara bé, dit això, de sempre, tots els campaments enquadrats en Agrupaments Escoltes, eren i son garantia segura. I en venien, molts. Tots amb la mateixa organització, supervisats i controlats, degudament equipats, i amb programes d’activitats ,ben planificades i ben portades. Es així com cada any, passen pel poble no menys d’uns mil o mil cinc cents , nens/nenes i joves, que toquen natura verge per primera vegada, i comproven la riquesa i diversitat dels nostres boscos i rieres. Fa goig anar a un d’aquests campaments i veure com tot està en el seu lloc. D’aquí que recomani aquesta via per anar d’acampada, fugint d’improvisacions de grups que no tenen el material, el coneixement ni la preparació per a fer-se responsables d’infants o joves en el medi rural.