Joan Roma

LA IGNORÀNCIA ÉS AGOSERADA. No tenim la classe política que ens mereixem. Ho sento, però no crec que la majoria haguem fet res per a tenir un Parlament com el que tenim, ni un govern com el que patim. El temps ho arreglarà, però el problema és saber quan de temps ens queda fins veure la llum al final d’aquest inacabable túnel. Ho dic a la vista de constants declaracions i manifestacions de suposades primeres figures que demostren una ignorància supina sobre la realitat del país, i les seves capacitats per sortir del laberint en que està ficat. Ara mateix, penso en declaracions d’Elsa Artadi o de Laura Borràs, a l’entorn de les exigències que proclamen i reclamen a la taula de diàleg entre el govern estatal i el de la Generalitat. Com sempre és molt fàcil dir que han de fer els altres, sense implicar-se en la solució. Però, el que sobta més és el desconeixement de coses que pels seus càrrecs haurien de saber. I la primera informació que haurien de tenir, és sobre les finances de la Generalitat. Suposo tots estarem d’acord en que l’economia és la mare de totes les ciències polítiques i si aquesta falla, falla tot. Doncs bé, tenim les finances de la Generalitat, a la ruïna més absoluta. Es cert que estem amb un sistema de finançament inadequat, però això no justifica haver estirat més el braç que la màniga, durant molts i molts anys. El resultat el tenim ben visible pels qui tenen un mínim d’interès per conèixer la realitat. El deute està prop dels 80.000 milions, l’endeutament està en màxims, i tenim els bons de la Generalitat, a nivell de bons escombraries. El Govern no pot contractar cap crèdit, perquè està supeditat en tot i per tot, al govern central. Però, més greu encara. El govern ha d’amortitzar 32.000 milions en aquests 3 anys ( 2021, 22 i 23 ) missió impossible perquè no disposa de marge de maniobra per a complir ni tant sols la meitat d’aquest compromís. Aleshores, perquè fer crides a la fermesa, a posar traves per a aprovar els pressupostos generals per a l’any vinent. A exigir negociacions bilaterals especials, per a Catalunya, sense ni tan sols participar en les reunions per a preparar un nou sistema de finançament. Tot plegat és impropi de persones ficades en política. No podrien ni actuar en un petit ajuntament. I és que la feblesa negociadora del govern és més que evident. El primer que han de fer és demanar fervorosament, la renegociació de l’amortització del deute, amb el govern central. Els 32.000 milions, han de passar a ser retornats en terminis llargs. Si pot ser a deu o quinze anys vista. Cas contrari, la Generalitat, no podrà pagar ni les nòmines properes. Així, doncs, abans de parlar, aquests dirigents haurien de saber en quina situació estem. Tot seguit, s’han de preparar pressupostos molt rigorosos, amb retallades contundents en temes no essencials. Ha d’imperar l’austeritat i el bon govern, i s’ha de fer sense gesticulacions de cara a la galeria. La culpa d’estar on som, es dels actuals governants. Pertoca a ells buscar-hi solució. La ignorància és agosarada, però és impròpia dels governants.