Joan Roma

ON SON ELS METGES I LES INFERMERES ? Preciso, on son els metges i les infermeres, en el món rural ? Cada dia veiem multitud de metges i infermeres, treballant en grans hospitals, lluitant contra la pandèmia, però ningú parla que de 947 municipis que té Catalunya, n’hi ha 400 sense cap servei mèdic directe i prop de 200 més, amb serveis mínims, mínims, de no més d’un o dos dies per setmana. Es que som ciutadans de segona o de tercera ? No tenim dret a un servei essencial com és el de la sanitat? Com volen que la gent es quedi en pobles que els hi treuen el més preuat a la vida, com és el dret a la salut ? Repeteixo, on son els metges i les infermeres que ens pertoquen en tant que ciutadans de Catalunya? I no, no culpem a Madrid, perquè ja estem cansats d’escoltar excuses inacceptables. I el problema no ve d’ara, portem anys lluitant perquè en els pobles tinguem uns serveis mínims raonables. No demanem privilegis, però no acceptem greuges. N’estem cansats. Mireu, parlem de 400 pobles, sense serveis mèdics directes. Vol dir tenir els consultoris municipals tancats. Pobles amb un 40,50 o 60% de gent gran, molts d’ells sense cotxe propi o sense possibilitat directe de mobilitat. I en tenim 200 més, amb serveis tant mínims d’un o dos dies per setmana, que si el facultatiu està de baixa o de vacances no és substituït, perquè no hi ha substituts. Perquè no hi ha ni metges ni infermeres ? Els alts càrrecs de Sanitat, ens diuen que no en troben. No n’hi ha en el mercat, perquè la majoria fugen cap altres països a la recerca d’unes condicions professionals més dignes que les d’aquí. Lògic. Si qui surt de la Facultat veu manca d’interès en proporcionar treball, es busca la vida en altres latituds. I em consta l’elevat prestigi dels nostres facultatius arreu del món. Surten ben preparats i amb ganes de fer bé les coses. Aleshores, si ens en falten, perquè no evitem que marxin ? Doncs per manca de prioritats clares i de gastar-nos en tonteries el diner públic que hauria d’anar destinar a coses serioses. Deu anys enrere es van dur a terme unes brutals retallades en serveis públics: sanitat, serveis socials, ensenyament. Recuperar el temps perdut, no és fàcil, però si no s’hi posen els mitjans, impossible. Tenim mitjans econòmics i humans, per a tornar a temps passats ? Sí, però s’ha de voler fer. I voler-ho fer, vol dir fer retallades brutals en despeses prescindibles. En tenim un enorme grapat que ens costen molts milions a l’any, i que degudament desplaçades cap a serveis essencials resoldrien en bona part el problema. I és que governar vol dir decidir, prioritzar, elegir. Mai hi ha diner per a tot, de manera que toca triar. Si ara necessitem metges i infermeres, a banda dels corresponents especialistes, s’ha de buscar diner extra, pagar-los millor i fer més atractiva la seva feina. Si cada any surten a tota Espanya, prop de 7000 metges de les 46 Facultats, i ens en marxen més de la meitat, tindrem problemes, però si aconseguim arrelar-los aquí, els resoldrem. I si cal triar, perquè no destinar els 24.351.396,12 euros d’Acció Exterior de la Generalitat, a Sanitat? Es lògic, és acceptable tenir 17 imaginàries ambaixades, amb un sou de 87.456,32 euros a cada “ambaixador”, i pagar lloguers de 750.789 euros, pel local a Brussel•les, o 151.434 a Londres? Quants metges i infermeres podríem contractar amb aquests imports ? I perquè no prescindir d’organismes que ben poca utilitat tenen com la Sindicatura de Comptes que ens costa 12.068.286 euros ? O la Sindicatura de Greuges que ens costa 6.817.143 ? Podem afegir-hi totes les delegacions territorials de cada departament, a les 8 vegueries, que no fan res més que entorpir el funcionament de les administracions. Parlem d’altres milions d’euros que tindrien millor destí. De diner per a les prioritats n’hi ha si qui governa pren les decisions correctes. Ara bé, si en comptes de retallar estructures, se’n van creant, anem per mal camí. I així estem des de fa molts anys. No es retallen despeses supèrflues, ni s’amplien dotacions cap a serveis bàsics. D’aquí que tinguem bona part del país, sense metges ni infermeres. Pot tardar més o menys, però la revolta està en marxa.