Joan Roma

` LA LLEI PER BANDERA. La lentitud de la Justícia i altres organismes, fa que vagin sortint temes que ja semblaven oblidats, ocorreguts al llarg dels deu anys de procés. Ara mateix, en tenim un sobre la taula provinent del Tribunal de Cuentas, el qual reclama un considerable volum de diner ( 5,4 milions) a 34 alts càrrecs de la Generalitat, entre els quals es troba Andreu Mas – Culell, ex Conseller d’Economia i Finances. El prestigi d’aquest economista, ha motivat un ampli ressò nacional i internacional, de la situació a la que està exposat, detallada pel seu fill, mitjançant l’ús de les xarxes socials. La majoria no saben ben bé a què ve aquesta proposta de reclamació de reparació de danys econòmics, ara i aquí. Doncs bé, el problema prové de despeses realitzades per a la promoció, i internacionalització del procés independentista, mitjançant l’ús de les anomenades ambaixades catalanes. Les oficialment conegudes com Delegacions a l’exterior. Aquest és un món totalment opac, portat amb secretismes i amiguismes, que no ha estat degudament supervisat ni controlat per ningú. Com ex diputat al Parlament he reclamat les memòries d’acció i actuació de cada Delegació ( n’hi ha un total de 17 ) i he de dir que no existeixen. Primera gran anomalia. Resulta que tenim unes Delegacions que pel que sembla no han de donar compte de les seves accions a nivell públic. No coneixem els resultats de la seva existència i tot indica que hi ha moltes despeses sense justificació clara. El Tribunal de Cuentas, supervisa i controla totes les institucions d’Espanya, i lògicament també les de Catalunya. Sempre ha anat amb un considerable retard de dos o tres anys, justificat pels retards en que moltes vegades reben les liquidacions de cada organisme i institució. De la supervisió i control de les despeses de la Generalitat, en aquest àmbit, se’n desprenen despeses destinades a la promoció i preparació d’actes il·legals com eren tots els lligats al procés. Es evident que si això és així, fa bé a reclamar la restitució de les despeses fetes. A la Generalitat i a tots els ajuntaments, consells comarcals i diputacions que varen fer coses semblants. Per entendre’ns si aquestes institucions varen destinar diner públic a comprar estelades, pals , banderoles, pancartes, simbologia processista, cartells, pagament de quotes a l’AMI o a d’altres entitats com l’ANC o Omnium, pertoca reclamar als seus alcaldes i presidents, el retorn de les quantitats malversades. Lògic i obligat. Només faltaria. Perquè ,imaginem situacions semblants i que determinats ajuntaments decidissin pagar quotes al partit polític de l’alcalde, o a comprar banderes, lloguers de locals, material divers....Suposo que ningú acceptaria que el diner de tots, anés a parar a un partit determinat. O per una finalitat determinada de caràcter partidista. Doncs be´, això és el que van fer determinats càrrecs del govern de la Generalitat, per acció o per omissió. Tots sabem que cada responsable ho és de les seves funcions. No pot al·legar desconeixement o inacció. D’aquí les actuacions del Tribunal de Cuentas.