Joan Roma

LA CAIGUDA D’UN SÍMBOL. Lamento profundament la depressió de Montserrat Venturós, alcaldessa de Berga, per la CUP i li desitjo una prompta i total recuperació com per a reprendre les activitats privades i públiques que cregui convenients. El seu habitual i franc somriure serà la millor prova d’haver superat aquesta difícil etapa en la que està ficada. Comprenc la renúncia a l’alcaldia, perquè la ciutat de Berga, és massa complicada com per a poder compaginar activitat i malaltia, o per anar allargant la provisionalitat d’una baixa, que ja feia 5 mesos que durava. Dit això, ella personalment, i la CUP com a col·lectiu han de fer autocrítica sobre les seves accions i actuacions, en els darrers 6 anys a Berga, al front de l’Ajuntament. Es molt fàcil donar lliçons des de l’oposició, i convertir-se en flagell contra els partits “tradicionals o convencionals” però altra cosa és assumir el govern, i fer-lo funcionar amb l’ eficàcia i celeritat que el dia a dia requereix. Conformar un equip, tenir les idees clares sobre les necessitats i reptes d’una capital de comarca de 16.000 habitants, no permet ni demagògies ni voler convertir-se en un mirall per a la resta del país. La CUP va voler mostrar i demostrar unes altres formes de governar, i a Berga li va tocar servir de model, perquè era la ciutat més gran que governaven. Parlo del mandat anterior ( 2015 – 2019). Mala cosa quan es governa, mirant enfora, en comptes de mirar cap en dintre, i constatar els enormes reptes d’una ciutat que no ha estat precisament model d’eficàcia ni governació, durant molts i molts anys. Pretendre una doble acció, de govern, i alhora de confrontació amb l’Estat i l’estat de dret, no podia acabar bé. El increïble pols, més ben dit, l’inimaginable enfrontament amb una Junta Electoral, havia d’acabar, malament. Molt malament. I així va ser. Els qui portem tota una vida, de representants d’un partit davant les Juntes Electorals, sabem que durant els processos electorals, el compliment de la llei es converteix en sagrat. No hi ha excepcions, no hi ha embats ni reptes possibles, perquè qui està obligat a fer complir la llei, ho farà amb qui sigui, i com sigui. Per això, hem aconseguit que a Espanya, en 45 anys de democràcia, no s’hagi qüestionat mai cap resultat electoral. I que el funcionament dels dispositius electorals hagin estat impecables. Si algú creia poder anar contra aquestes normes d’obligat compliment, vivia en un altre món. Creure que una alcaldessa podia saltar-se l’estat de dret, suposava desconèixer el poder de la Justícia. Però alguns, el propi col·lectiu de la CUP, van assumir aquest repte, el van fer seu i van voler aparèixer com els valents que no tenien por a les conseqüències. Concentracions, aplaudiments, mostres d’orgull....sí, sí, tot això pot semblar divertit, atrevit o trencador , però va fent forat cap a l’interior de la persona que assumeix aquest rol de símbol de l’incompliment de la legislació vigent. Estelades a l’ajuntament, fora retrat del Cap de l’Estat, incompliment de la normativa de símbols oficials, ...tot bé de cara a la galeria, però el final, era més que conegut i evident. Retorn obligat o inhabilitació segura. I els anys passen, i els temes essencials no es resolen, i el que era simpàtic, passa a veure’s com postureig, pur i dur. I el cos i la ment se’n ressenten. No en va Berga, té múltiples grans problemes pendents de solució ,de molts anys ençà, fins el punt de ser una de les capitals de comarca menys posades al dia. Sí, s’ha resolt un dels grans temes: el traspàs de l’Hospital a la Generalitat. Aquest és el gran tema resolt, però no es va pensar o no s’hi va incloure la resolució de la Residència. No m’estranya el cost que ha tingut, a nivell personal, per a la fins ara alcaldessa. Tothom té uns límits de resistència i quan es creu que no es tenen i que es pot anar contra tot i contra tots, perilla caure pel camí. Ho lamento sincerament, però toca fer una autocrítica, per a no repetir errors com els comesos. Dit això, espero i desitjo una prompta i plena recuperació.