Joan Roma

APRENDRE A LLEGIR I ESCRIURE. Fent la mili, primer a Sant Climent, com a recluta, i després a Barcelona, com a caporal primer, en funcions de sergent, vaig descobrir l’existència d’analfabets en el nostre país. Va ser un xoc emocional perquè no m’imaginava joves de 21,22 o 23 anys, que no tinguessin aquests coneixements tan bàsics. Sovint, em tocava llegir les seves cartes, escrites per algun mestre o pel capellà del poble, i contestar-les, al seu dictat. Molts provenien d’Andalusia, Extremadura i algun de Castella, una part d’ètnia gitana, i aquesta experiència em va suposar un tocar de peus a terra, com per constatar les immenses diferències, en un mateix país. Poc em podia imaginar que cinquanta anys després, em trobaria amb una nova realitat, procedent de països africans. Ara mateix, tinc 3 grups de refugiats, en el Centre de Protecció Internacional de Creu Roja a Berga, on els hi dono classes de castellà, tres matins a la setmana. Per a poder ser més pràctics, hem repartit els refugiats, en funció dels coneixements bàsics, en les seves llengües maternes, fent un grup pels qui son analfabets. En aquest grup d’analfabets, d’edats entre els 18 i els 42 anys, hi ha procedències diverses però un mateix objectiu comú: aprendre el castellà, per descomptat, però alhora a llegir i escriure, de manera que en una de les classes compagino l’ensenyament del castellà, amb el de llegir. Després ja farem l’escriure. Mai m’havia plantejat un repte com aquest, perquè no me l’havia imaginat. Fins ara, tots els refugiats acollits en el Centre, tenien estudis bàsics, vinguessin d’on vinguessin, però això s’ha acabat. Almenys, en aquest darrer contingent. Em toca, doncs, improvisar i compaginar l’ensenyament del castellà, utilitzant el mètode Berlitz, durant mitja classe, i destinar la segona part a ensenyar a llegir. Es curiós tenir al davant joves i adults, als quals toca introduir en el món de la lectura. De saber interpretar les lletres i com es poden agrupar per a conformar síl·labes, i després paraules. He de dir que no havia fet mai aquesta feina d’alfabetització. Per tant, toca ser creatiu, innovador i molt imaginatiu com per lligar el castellà verbal amb l’escrit. El resultat va millorant, i espero poder arribar a bon port, en els propers 6 o 7 mesos. De fet, la primera i segona classe, contrasta amb la tercera , en la qual venen els ja molt avançats en la llengua, com per a poder mantenir una conversa d’un cert grau de complexitat i varietat. Aquestes son persones que ja poden fer vida normal, en un lloc de treball o en un entorn social. Dintre de poc trobaran feina i pis, i podran volar sols. A imatge i semblança d’aquests darrers, els altres dos grups van progressant en els seus coneixements i pràctica. Molts d’ells, no crec puguin tornar mai als seus països. No estranyi a ningú el canvi en el paisatge que estem veient ja en molts pobles i ciutats.