Joan Roma

UNA PLAGA INESPERADA. Durant anys, molts anys, batallem per a controlar l’extensió de la “processionària del pi” ( La Theomatopoea pityocampa) que s’alimenta de les fulles del pi, fins deixar-lo convertit en un esquelet. No l’arriba a matar, però sí a afeblir-lo com per a rellentir el seu creixement i desenvolupament, a banda de suposar un greu perill per a persones i animals, afectats per al•lèrgies. Les diminutes pues que desprenen poden convertir un passeig pel bosc en un autèntic suplici per a totes les zones del cos, on hagin caigut. Les zones forestal afectades, han de ser tractades amb diversos mètodes, tots ells efectius si bé, quan l’extensió és molt gran, no queda altre remei que les fumigacions amb helicòpters o avionetes. El producte utilitzat actualment el Bacillus Thuringiensis, s’ha mostrat molt efectiu i selectiu, però exigeix aplicacions cada quatre o cinc anys, si volem mantenir a ratlla aquesta eruga. Ara mateix, s’han de fer previsions per a fumigar de nou, algunes zones de les comarques del Berguedà, Solsonès, Ripollès i d’Osona. Però, si no en teníem prou amb aquesta plaga, ens en ha arribat una altra de terres tant llunyanes com Asia, via un carregament arribat a Alemanya. En aquest cas, es tracta d’un insecte que ataca el boix. El seu nom ( Cydalima perspectalis), la qual en estat de larva s’alimenta de les fulles del boix fins deixar-lo sec. Pot tornar a rebrotar, però si l’atac continua en altres temporades, el pot arribar a matar. Les mates de boix son molt habituals en tots els nostres boscos, i poden arribar a tenir dimensions importants, amb el pas dels anys, convertint-se en un material valuós per a fer-lo servir com a element bàsic per a fabricar fitxes d’escacs, dames, culleres, o un llarg llistat d’elements de decoració. Doncs bé, en tant sols dos anys, aquesta eruga ha sembrat la desolació en tota la franja boscosa catalana que va de la frontera fins terres aragoneses. Aquest passat cap de setmana, he tingut ocasió de veure sobre el terreny, els efectes causats, molt d’aprop. De fet cada dia, anant d’un cantó a un altre en cotxe, ja podem veure multitud de boixos secs que indiquen l’enorme grau d’afectació, però veure’ls d’aprop fa un efecte encara més colpidor. I és que encara hi ha larves, embolcallades en uns fils de seda que teixeixen, abans d’abaixar cap al terra i convertir-se en papallona. Això passarà dintre de deu o quinze dies. A meitats de juny es produeix el primer vol de la generació d’adults, i en podrem veure a desenes de milers durant les nits. El fet de ser una nova plaga no tenim depredadors naturals que se’n alimentin, de manera que tenen una vida massa tranquil•la, la qual cosa els permet la reproducció i multiplicació. Des dels territoris afectats hem demanat actuacions generals, de manera semblant a com es fa en el cas de la processionària del pi, però tot i tenir algun producte biològic, per casos d’afectacions en petites superfícies com jardins particulars, no n’hi ha cap per a poder aplicar per via de fumigacions. I tanmateix, s’ha de treballar de forma intensa i extensa per a trobar remei. Es desolador viatjar o caminar pel bosc i veure com milers de mates de boix s’han assecat i han perdut totes les fulles, convertint-se en una mena d’esquelets sense vida. En la visita feta, hem comprovat la sortida de brots verds, però amb la por de que seran devorats de nou, tant bon punt les papallones dipositin els ous per a conformar una nova generació. Cal una actuació ràpida i contundent sinó volem perdre una part important de la riquesa del nostre paisatge. Es el que hem demanat, via Parlament de Catalunya, per tal que el nou govern, emprengui les accions necessàries per a frenar aquesta plaga de la qual no en teníem coneixement tant sols tres anys enrere. Es un dels perills de la globalització i del canvi climàtic, perquè s’ha adaptat al nostre territori amb una facilitat i rapidesa mai imaginada.