Joan Roma

RÚSSIA NO EN TÉ. Repassant, una vegada més , la presència catalana arreu del món, m’adono que el Govern de Catalunya, no té encara representació directa, en un dels països més poderosos del món : La Federació Russa. Com és possible que el Departament d’Acció Exterior, no hagi cobert aquesta plaça ? Com pot estar Catalunya sense representació en el país més gran del planeta, amb els seus 17.075.400 km2, 142 milions d’habitants, sent la tercera o quarta potencia mundial ? Increïble. Perdoneu la meva sorpresa i indignació, però mirem on tenim les nostres “ambaixades”, perdó les nostres Delegacions a l’Exterior. Les enumero per ordre d’importància i antiguitat. Delegació a l’Estat espanyol. A la UE. Al Regne Unit i Irlanda. A Alemanya. A EUA . A Itàlia. A Suïssa. A França. Als Balcans . Als Països Bàltics. A la Europa Central. Als Països Nòrdics. A Portugal. A l’Argentina. A Mèxic, i a Tunísia. Com podeu veure, no en tenim ni a la Federació Russa, ni tampoc a la República Popular Xina. Com pot aspirar Catalunya a esdevenir una peça important en la política mundial, sense representació en dues de les principals potències del planeta ?. M’ho he preguntat moltes vegades i fins i tot he demanat sense èxit, les memòries de les activitats de cadascuna de les Delegacions a l’Exterior. No existeixen. Almenys no consten a nivell de Parlament de Catalunya, ni tampoc en cap dels accessos a la Conselleria d’Acció Exterior. Així doncs, no sabem ben bé què fan ni a què dediquen els seus esforços els nostres ambaixadors. Perdó, delegats a l’exterior. La preocupació per no disposar de representació davant la Federació Russa, m’ha fet plantejar si demanar o no la meva reincorporació al servei actiu. Sóc pensionista, sí, i ara em dedico a treballs de voluntariat a Creu Roja i mantinc la meva activitat en el partit socialista, a més d’altres activitats de caire periodístic , social i cultural, però no valdria la pena, oferir els meus serveis per obrir “ambaixada a la Federació Russa” ? Ho dic perquè vaig estudiar rus, durant tres anys, en plena joventut i ara l’estic recuperant a la Universitat de Manresa. Les condicions que ofereix el govern català als nostres representants, son per pensar-s’ho dues o tres vegades. Mirem-les . Sou brut, 85.741 euros a l’any, més indemnitzacions en funció cost de la vida i altres circumstàncies. Es a dir, 6.124 euros, per 14 pagues any. O el que és el mateix, millor sou que el president del govern espanyol. Si tenim en compte el nivell de vida a la Federació Russa, puc afirmar que aquest és un sou de primeríssim nivell, com per poder figurar entre els més privilegiats de l’immens país. I si s’ha de tenir presència, cal buscar un lloc adient per a plantar-hi la senyera, o una estelada? Bé, en tot cas, el millor seria algun edifici no llunyà ni de la Delegació dels EUA ni de la UE, per allò de l’equidistància. A partir d’aquí, contractació de personal, i configuració d’organigrama i pla d’acció. Vista la manca de memòries de les altres delegacions, vol dir que et pots organitzar una mica com vols, de manera que podríem ocupar el temps fent alguns retalls de la premsa nacional i internacional per enviar a la seu central, a fi de tenir-los degudament informats del que passa en el nostre territori. I com fan tots els Casals Catalans, planificar un berenar mensual, amb els estudiants catalans , instal·lats a la Federació Russa. Segur n’hi tenim uns quants i per fer més colla, podem convidar als de la Comunitat Valenciana i les Illes, així instauraríem una comunitat dels Països Catalans, en terres llunyanes. I un sopar al mes, en un restaurant adient amb els empresaris i comercials, presents en aquesta potència. Sempre hi ha algun català fent negocis en terres llunyanes. Bé, doncs, animo els lectors a pensar en si és convenient o no, presentar candidatura a un càrrec d’aquesta magnitud. Vistos els currículums dels que tenim arreu del món, puc encaixar-hi. Ara bé, tinc un pecat original de difícil perdó. Sóc socialista d’ànima i de cor. Podria passar les proves d’accés amb aquests factors ? No ho crec, però reflexionem sobre com destinem un gran nombre de milions a fer el ruc, per aquests mons de Deu.