Joan Roma

OCULTACIÓ DE PROVES. Si mirem els arguments dels partits independentistes veurem com fan sortir un munt de dades i dates, per a justificar les seves accions, però mai, mai, gosen mostrar els successos dels dies 6 i 7 de setembre de 2017. Curiós, no ? Doncs, sí. Per una raó molt senzilla. En les sessions dels dies 6 i de7 de setembre hi tenim les proves clares i contundents de la deriva autoritària, i d’haver trencat amb la democràcia representativa que imperava a Catalunya, i lògicament a tot Espanya. Si fóssim en un país exigent amb la veritat i la claredat, repassaríem la nostra història recent per a buscar-hi els orígens de la situació present. Però, no. Els protagonistes no volen enfrontar-se a la veritat. No volen veure el paper que varen representar, en la pitjor sessió del Parlament de Catalunya, autèntica vergonya per a tots els qui en formaven part, excepció feta dels qui estaven a l’oposició. Aquell dia, recordem-ho, va començar amb una autèntica traïció al jurament fet per tots els diputats i diputades. Un jurament que ens obligava a seguir fidelment els preceptes continguts en la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I per descomptat, a complir i fer complir les normes contingudes en el Reglament del Parlament, aprovat per unanimitat, uns anys abans. En cap debat, en cap programa de radio, televisió, entrevista en diaris, he vist reflectit el perjuri dels 72 diputats i diputades, que varen imposar un canvi de regles, i per tant un canvi de majories per a iniciar el camí cap el trencament de la via democràtica en el Parlament de Catalunya. I , tanmateix cal recordar, on comença el cop a la democràcia. En anteriors legislatures, havíem pactat els 135 diputats del Parlament, que per a qualsevol modificació del Reglament es necessitarien els dos terços de la Cambra. Es a dir, 90 diputats. Doncs bé, el matí del dia 6 de setembre, es trenca unilateralment aquell consens, per part de 72 diputats, i s’imposa un ordre del dia i unes regles que res tenien a veure amb les vigents. Vergonya, doncs, traïció clara a la democràcia parlamentària. Diguem-ho clar i català. A partir d’aquí, recordem la imposició de totes les propostes, i la negativa a atendre els drets dels partits a l’oposició com el de disposar de dictàmens jurídics, per a demostrar la il•legalitat de les propostes a votació, com tampoc es va acceptar demanar informes a la Comissió Jurídica Assessora, una mena de Comissió Constitucional Catalana. Imposició, per lectura única, de totes les propostes, sense dret a rèpliques ni a presentació d’esmenes ni recursos. Ras i curt, es va actuar com si el Parlament de Catalunya fos la Cambra d’una república bananera al servei d’uns grups, sense cap respecte pels fons i les formes democràtiques. No, no, no heu vist cap repetició d’aquelles sessions. TV3, no ha tingut temps de preparar un documental d’aquella vergonya. Els partits independentistes no perilla reclamin fer-ne publicitat. S’han ocultat les proves de la ignomínia comesa. Cal amagar-la amb altres imatges, no fos cas que els catalans es donessin compte de la traïció comesa.