Joan Roma

ELS IMMENSOS DANYS DEL PROCÉS. Hauran de passar 15 o 20 anys per a poder fer una valoració amplia, detallada i amb retrospectiva de tot el que ha significat el procés independentista per a Catalunya i la seva gent, per descomptat, però també pel conjunt d’Espanya, puix que els danys han estat immensos en totes direccions i tots els àmbits. Sembla impossible haver arribat on som, després d’anys de preparatius , promeses i moviments que no tenien cap possibilitat de reeixir. Es a dir, tot el fet, tot el promès, ha acabat en un rotund fracàs. Si això és així, toca demanar-nos, algú creia poder reeixir en aquest embat contra tot i contra tots ? Jo crec que la cosa va començar com una mena de joc a nivell intern de partits, tant dintre d’ERC com de CiU, sense previsions d’anar gaire lluny, però la cosa es va animant en un pols d’un contra l’altre. Va anar pujant de to, i es varen anar incorporant noves fites, nous objectius, sense més pretensió que “epater” al contrari, de manera que un dia es prometia una cosa, l’endemà una altra, i al final el pastís sencer. Amb molt poca consciència i menys preparació, els protagonistes s’endinsaren en un món de ficció, pensant que tenien tot el poble català al darrere, i que l’Estat espanyol, era una mena d’invent que ben poca cosa podia contra les seves actuacions. A més, quan el poder real, es veu molt llunyà i se’l considera inútil, no fa ni respecte i encara menys por. Així, doncs, l’efecte “bola de neu” es posà en marxa per anar creixent i creixent, de la mà de simpatitzants, primer, fanàtics després i molts oportunistes, sempre. Al final es va perdre el nord de les reclamacions fins a creure que ja podien volar sols i anar per lliure. En cap moment varen calibrar prou bé les responsabilitats que comportaven les actuacions en curs. Per declaracions posteriors es veu fins a quin punt, vivien en un mon de fantasia, inconscients de que en un estat de dret, les lleis s’han de complir i qui no ho fa, va a parar en mans dels tribunals. I no per acció del govern de torn, sinó per la pròpia estructura de l’estat de dret. Tampoc eren conscients de les repercussions de les seves accions en tots els racons del país. No volien assumir ni encara ho fan , del trencament de desenes de milers de famílies, amics, empreses, entitats, clubs, associacions... per culpa del procés. Els danys socials, han estat immensos i molts ja no podran ser reparats. Altres, potser ho seran dintre de una o dues generacions. Tampoc creien en altres repercussions amb immensos danys econòmics, industrials i financers, provocats per la diàspora de milers d’empreses cap altres territoris. La immensa majoria han marxat per a no tornar, per molt que un dia retorni el seny a casa nostra. Aquesta fugida ha repercutit no solament en el prestigi de Catalunya sinó en el seu PIB i en la seva ubicació com a principal motor d’Espanya. Hem perdut llocs, i en alguns casos ens hem situat en els darrers de les CCAA. Però, per si tot plegat no fos prou greu, la inestabilitat política ha fet fugir noves oportunitats d’inversió i atracció d’activitats. I aquests efectes han estat visibles i efectius a Catalunya, però també amb estralls a nivell de tot Espanya. Massa anys de baralles i conflictes, pel procés , primer i pel post procés, després. Ara mateix tenim el conflicte per les peticions d’indult, i després vindran els debats per a resoldre la situació dels fugitius. En resum, anys i anys de conflictes, d’enormes pèrdues en tots els àmbits i sectors, per culpa d’uns insensats que varen començar un joc, sense tenir ni idea de la realitat del món real. I ara els hem de resoldre la situació en que es troben, aferrats a voler fer creure que tot el dut a terme era a fi de bé. La història els anirà posant en el seu lloc com ja ha fet en tants i tants altres casos en que es volien vendre valors que eren simples afanys personals i de partit.