Joan Roma

EL NO A L’AMPLIACIÓ DE L’AERPORT I A L’HERMITAGE. No és la primera vegada que ho dic, i segur no serà la darrera, que el càrrec d’Alcaldessa li va massa gran a Ada Colau. Barcelona és molt més que la capital de Catalunya. Es una de les grans capitals de la Mediterrània , amb vocació de competir amb les grans capitals del món. Va camí de perdre aquesta capitalitat, i si es queda gaire temps més, segur que la perd. Tots sabem de la importància de qui presideix una institució perquè se li suposa el paper de motor i impulsor de les transformacions que necessita per a continuar al capdavant d’un gran projecte. Doncs bé, ara Ada Colau suposa un fre, un obstacle per al progrés de la ciutat. No vull entrar en un gran nombre de problemes i vicissituds que demostren titubeig i manca de seguretat a l’hora de posar solucions. Ho deixo per un altre dia. Avui em limitaré a exposar dos que em semblen vitals i paradoxals per una gran ciutat i el seu futur, que de fet és el nostre. Al cap i a la fi, tots som barcelonins, d’una manera o altra. Torno al tema. Vull parlar del no a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i el no al projecte del museu Hermitage. Fa pocs dies vaig tenir ocasió d’escoltar les explicacions del president d’AENA, Maurici Lucena, reclamant un vot afirmatiu a l’ampliació, per aprofitar el moment històric que tenim al davant. O ara, o no sabem quan. Cada poble i ciutat, ha tingut moments històrics que si els ha sabut aprofitar li han donat un impuls cap al futur. Doncs, ara, Barcelona, perdó Catalunya en té un al davant. Recolzar una proposta que suposa una inversió de 1.700 milions d’euros, i convertir l’aeroport en un hub internacional. El que sempre hem reclamat. Bé, ara que hi ha l’ocasió , ara hem de buscar-hi problemes. Increïble. Inexplicable. El segon tema fa referència al munt de problemes que ha posat i continua posant a la proposta de construcció d’una mena de sucursal del Museu de l’Hermitage a la bocana del port de Barcelona. Pels una mica llegits i viatjats no calen llargues explicacions de què és l’Hermitage i què representa. Es el primer, segon o tercer a nivell mundial. Dir no o posar pegues, no degudament justificades ni explicades, a una proposta com aquesta em sembla una penosa demostració d’incultura suprema. Tant un tema com l’altre, suposen tenir Barcelona en mans inadequades per no dir una cosa més grossa. I sí, hi ha un govern bipartit, en el qual el PSC fa el que pot, però lligat a una Alcaldessa que no té ni l’ambició ni el lideratge que hauria de tenir. Queden dos anys que se’ns faran eterns, perquè quan es deixa passar l’ocasió, mai se sap quan tornarà. I ara mateix, els dos temes son de vital importància. Algú hauria de mobilitzar la societat civil i treure-la de la paràlisis i l’ensimismament en que l’ha posada el procés, per a exigir resposta ràpida i afirmativa a les dues propostes. No és hora de titubeig i menys d’oposició. Es hora de decisions.