Joan Roma

ARRIBA EL VUITÈ CONTINGENT Aquests dies, poc a poc, a diferència dels anteriors contingents, estan arribant els nous refugiats acollits al Centre de Protecció Internacional, situat a l’Alberg de Joventut de Berga, gestionat per Creu Roja amb conveni amb l’Ajuntament de Berga, i recolzat per la resta d’ajuntaments de la comarca. Estem ja en el vuitè any, d’una molt bona feina feta, amb els ànims posats en continuar-la fent tants anys com faci falta. I és que la geografia dels refugiats és intensa i extensa. Ara mateix el gruix els nou vinguts prové d’Àfrica: Mali, Senegal, Mauritània, Ghana... La meva feina com a voluntari de Creu Roja, consisteix en fer de professor de castellà, 3 matins a la setmana. Anys abans, havia donat classes de català a immigrants, en general, però l’entrada en servei d’aquest Centre, va motivar el meu canvi d’idioma d’ensenyament. Es un repte professional i cívic, fer tots els possibles perquè en 7 o 8 mesos, aquests refugiats siguin capaços d’espavilar-se per treballar i viure amb un castellà raonablement adequat. He de dir que la voluntat que hi posen ho fa viable, i la millor prova son els resultats obtinguts en aquests vuit anys de funcionament. Es interessant tenir al davant procedències tant diverses, amb idiomes materns dels quals mai havia sentit a parlar: el wòlof, lingala, batak, twi, mandinga, fula, baule..... Alguns han après els idiomes de les antigues nacions colonials, francès o anglès, però molts només tenen el seu, de manera que el castellà esdevé l’idioma comú, entre ells. A tots se’ls hi dona també l’opció de poder aprendre el català, a altres dies i hores. L’objectiu és facilitar la seva integració el millor possible, mentrestant preparen els papers per a demanar l’acolliment en el país. D’aquí que el Centre, sigui pluridisciplinari amb personal especialitzat com per a poder fer front a multitud de gestions i accions destinades a resoldre els problemes burocràtics, mèdics, etc. No és fàcil aquest servei transversal que cal fer, perquè els tràmits a fer son immensos. I el desconeixement de la realitat catalana i espanyola és lògica, sobretot pels qui venen de terres tant llunyanes. En altres contingents hem tingut procedències més properes com Ucraïna, Geòrgia, Rússia , Afganistan, Síria, ...en aquests casos la distància entre una cultura i una altra no son tant distants. Però bé, toca assumir els reptes amb optimisme i amb suficient dedicació com per a assolir els objectius marcats. Ensenyar l’idioma bàsic, per a fer vida i treball aquí. I ho faig pel sistema après molts anys enrere quan vaig anar a donar classes a Suïssa, on vaig escriure 3 llibres d’ensenyament del castellà, que ara faig servir amb els nous alumnes. Coses de la vida que mai m’hagués imaginat. En qualsevol cas, treballar en un Centre com aquest et dona una altra visió de la vida, a nivell mundial i et fa replantejar moltes de les coses que vivim aquí. Seria bo que molts, molts, tinguessin contacte amb aquesta altra realitat per veure la situació del món, i el nostre encaix en aquesta realitat.